Lacenet

El Miquel ens ha proposat investigar sobre Lacenet. Jo no en tenia coneixement d'aquest pàgina i m'ha semblat molt interesant i a tenir en compte quan sigui mestra ja que posa a l'abast de tothom activitats o propostes didàctiques aplicades a les TIC a partir de projectes telemàtics per a infants d'infantil, primària i secundària, propostes didàctiques. A més suposa compartir l'experiència de l'aplicació de les TIC amb una colla d'escoles que també hi col·laboren en el projecte.
A la pàgina web arenys.cat se'ns fa un recorregut de la història de Lacenet i de l'èxit que l'ha anat seguint durant tot el camí. M'agarada la frase: "Formem un equip multidisciplinar on cadascú aporta el temps del qual disposa, la seva il·lusió i allò que sap, que en el cas de les TIC, acaba essent també allò que aprèn dels altres" ja que posa en èmfasi la col·laboració i transversalitat amb què el projecte es porta a terme.
M'ha sorprès el projecte "Sàlix i els sentits" on es duen a terme activitats i propostes didàctiques per a infantil en les quals els infants treballen diverses proposetes didàctiques a partir dels 5 sentits. M'ha agradat com activitats de caire relament experimetal tan important per a les edats d'infantil poden aplicar-se a les TIC i compartir-se amb altres escoles d'una forma tan senzilla. Trobo molt positiu poder disposar de recursos (contes, cançons, activitats) amb els quals es poden treballar temes que ens permenten assolir els objectius curriculars que hem de tenir en compte a l'hora de posar en pràctica les nostres propostes didàctiques de forma lúdica.

practicant i recollint recursos

Dimarts vam estar acabant els retocs als diaris digitals per tal de crear-ne una notícia que fes protagonista a algun dels nostres alumnes imaginaris. Cal molta pràctica i paciència per a dominar el Photoshop. Tot i que em vaig prendre apunts en mostrar-nos a l'aula com funciona, a casa tenia molts dubtes i vaig haver de demanar ajuda. Dimarts pensava que amb la pràctica que havia fet a casa ja podria acabar-lo a l'aula. Però no va ser així...em vaig desesperar altra
vegada fins que vaig recórrer a l'ajuda.

Finalment, entre la Nuria i jo fam poder fer dues notícies, cosa que ens ha permès practicar prou el Photoshop: la de la Marta que celebra el seu aniversari la zoo amb els petits ossos panda i en Martí que el celebra amb els seus companys a l'aula.

Van ser interessants els recursos digitals que ens va passar la Sandra dijous. Considero que està bé conèixer-los per usar-los quan siguem mestres, per treballar temes a l'aula, ja que tots inclouen uns o altres objectius del currículum que amb els nostres alumnes ens proposem anar assolint. M'ha cridat l'atenció especialment la webquest infantil I tu com estàs? on hi surten diverses formes d'expressar els sentiments, exemplificant situacions diverses que poden fer sentir d'una manera o una altra amb dibuixos o bé amb el vídeo d'en Jan, qui explica quan està content, enfadat o trist, entre d'altres. Penso és molt adequat treballar emocions des de ben petits perquè així els infants poden identificar i expressar-les sense por ni cohibicions. Penso que aquesta eina digital ens pot facilitar molt aquest treball. També he trobat molt interessant la webquest Cuidem el planeta que introdueix el tema de la cura que hem de tenir del nostre planeta amb un conte que parla de tots nosaltres i de com ens n'hem descuidat del lloc on vivim. Aquesta eina també ens pot ajudar molt a partir de les activitats que proposa molt adequades per a l'etapa infantil, perquè comencin a prendre consciència dels de ben petits.

avançant feina

En Miquel ens ha convocat per a divendres 28 de gener per anar a la conferència Les Tic una eina per viure i per aprendre a càrrec de M. Teresa Feu i Lídia Noguera, Mestres d'Educació Infantil. Ha de ser molt interessant així que ja ho tenim tots apuntat a l'agenda.

Hem tingut a continuació temps a l'aula per a anar avançant feina i resoldre dubtes. Així que hem continuat la feina que vam començar amb la Carolina sobre els mitjans de comunicació. Ja tenim l'anàlisi dels aspectes formals de sobre les 3 notícies i ens hem posat a buscar imatges per a retocar una notícia on farem protagonista a un alumne fictici de la nostra aula.

A l'aula on érem no disposàvem de Photoshop per a fer els retocs a la notícia així que no hem pogut fer més que buscar la notícia a retocar i la imatge del nostre alumne a introduir a la notícia.

Capacitats, competències i mirada crítica

Ja des del curs passat ens van introduir que a Educació Infantil no es parla de competències sinó de capacitats. Des d'aleshores així ho hem aprés i hem fet treballs seguint aquesta idea com és ara el treball elaborat per a aquesta assignatura sobre les competències i els objectius. Però dimarts a l'aula se'ns va plantejar la competència digital i ens va fer reflexionar sobre la diferència entre capacitat i competència que potser abans no ens havíem para a reflexionar detingudament. Vam extreure d'aquí que capacitat és sinònim d'habilitat, de possibilitat de desenvolupament que s'integra dins el concepte de competència. La competència engloba tant la capacitat com el valors, actituds i motivacions junt amb els coneixements i destreses, tal i com introdueix Sevillano al 2009.

Així doncs, dins l'Educació Infantil es comprenen les capacitats de ser i actuar, pensar i comunicar, descobrir i conviure que són aquelles habilitats que durant les edats d'aquesta etapa s'han de fomentar en l'infant per al seu òptim desenvolpament. En l'etapa d'infantil, els mestres hem de proporcionar les eines i observar que l'infant va evolucionant en correspondència amb la seva edat i les seves possibilitats però no li podem considerar encara competent, no li podem encara exigir que demostri les seves destreses perquè no té ni l'experiència ni la capacitat pe fer-ho.
En canvi, a partir els 7 anys, quan biològicament es considera que l'infant ha realitzat el complet desenvolupament de tots els seus òrgans interns, podem començar a ensenyar progressivament per a ser competent en aspectes que se'l pot considerar ja capaç, com són ara les competències bàsiques: personals, comunicatives, metodològiques i convivencials a desenvolupar a partir de les capacitats que es consideren a l'etapa d'infantil i que s'engloben dins el desenvolupament integral que es considera des de l'etapa infantil fins la primària.

Així doncs, la competència virtual o digital, es pot introduir a l'etapa infantil de forma transversal, de manera que englobi totes les capacitats que a infantil es consideren al currúculum. Així, la nostra feina coma a mestres es facilitar les eines per tal que els infants vagin comprenent les tecnologies virtuals, tal i com diu Sevillano (2009: 18), de forma crítica i constructiva, de forma que hi puguin interactuar-hi tenint en compte la capacitat creativa de cadascun d'ells.

Molt a veure amb els ulls a partir dels quals ens mirem la informació virtual que rebem, vam iniciar una activitat dijous a l'aula sobre els mitjans de comunicació. L'activitat consisteix en observar les diferències entre els diversos formats en què tres diaris digitals presenten una mateixa notícia. Crec que l'exercici és una bona forma d'observar les diverses possibilitats en què una mateixa informació ens pot venir donada de forma que la podem interpretar d'una u altra manera. Així, no només ens ajuda a mirar-nos de forma crítica una informació sinó també a imaginar-nos i crear la manera en què a nosaltres ens agradaria presentar una informació. A aquesta darrera idea es dedica la següent activitat proposada: a retocar una notícia digital amb el Photoshop de forma que fem protagonista de la nostra fictícia aula a un possible alumne nostre utilitzant la premsa com a mitjà de comunicació.

Competencies, Objectius i Acció!

Dimarts vam tenir temps per realitzar a l'aula l'activitat de les competencies i objectius TIC però no vam poder acaba-la. Finalment avui ho hem pogut fer, i aquestes han estat les reflexions que a l'entorn de les competències i objectius hauriem de tenir en compte si ens aquests moments haguessim de treballar com a mestres:

Sobre les competències, que trobem al Decret 101/2010 en concepte de capacitats, ja que a Educació Infantil no es pot parlar encara d'adqusicio de competències sinó més aviat de desenvolupament de capacitats:

De totes les capacitats observades en relació amb les TIC, nosaltres volem destacar que treballarem per tal que els alumnes puguin ser competents en els diferent àmbits que recull el curriculum. Els que sota nostra punt de vista considerem més importants (tot i que tots ho són) trobem :

1. L’autonomia. Fomentar l’adquisició de petites responsabilitats adequades al seu desenvolupament, per tal que el nen vagi adquirint pregressivament unes responsabilitats i uns deures.

2. L’autoestima. Procurarem crear un ambient a classe acollidor que afavoreixi la confiança i l’afecte. Valorarem sempre la participació del infants per tal que vagin adquirint seguretat en ells mateixos.

3. Socialització: Fomentarem l’adquisició de valors per a la convivència basat en el respecte, l’ajut mutu, la comunicació, la solidaritat, col·laboració amb el grup, per tal que s’integri de manera saludable a la societat.

4. Coneixement d’un mateix: Treballarem activitats desitnades al coneixement i experimentació del propi cos, no només a nivell físic sinó també a nivell emocional: verbalitzar sentiments, emocions i l’expressió.

Sobre els objectius que s'han de treballar amb les TIC:

Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

Els dos principis de què ens parla la llei de l'educació a Catalunya a treballar amb les TIC ens porten a objectius bàsics en l'aprenentatge global de l'infant en les seves primera etapa educativa dels quals hem parlat en l'anterior apartat: d'una banda, l'adquisició d'autonomia que progressivament va adquirint l'alumne que a més requereix de la seva aportació creativa. Considerem que l'aprenentatge de la TIC ben guiat requereix de la participació activa de l'aprenent. D'altra banda, la capacitat de contrastar i per tant, de desenvolupar un esperit crític davant la informació rebuda que ajuda a l'infant a reflexionar i interpretar la informació des de diversos punts de vista i de forma personal.

I sobre els recursos:

Hem observat que la llei d'educació de Catalunya del 2009 contempla les TIC dins l'educació com quelcom que suposa renovació innovació educativa. Es concep com a part imprescindible de l'ensenyament, com entorn d'aprenentatge en xarxa, com una forma més de coneixement però encara en procés d'integració ja que va consolidant-se poc a poc a partir dels recursos que es van incorporant progressivament a les escoles.

Per tant, és obvi que com a mestres ens hauriem d'adaptar als recursos amb què ens trobaríem a l'escola que treballem que segurement són molt diferents en aquests momesnts que quan relament ens incorporem a l'educació daquí a, coma amínim tres anys més. Aleshores les TIC hauran evolucionat encara més i les escoles disposaran d'aquests nous recursos dels qual podrem disposar sense oblidar la nostra continuada formació de que es requereix per a la seva aplicació a l'educació.

Dijous vam poder treballar la pixelació. Vam fer fotografies a partir de les quals vam poder muntar una petita pel·lícula. La que vam produïr entre la Núria i jo tracta de l'ordre, la concepció de l'espai treballant les situacions davant, darrere i al costat ja que a partir d'un estoig van sortint i entrant els retualdors i colors de diverses formes. El nostre muntatge contempla els següents objectius del urrículum d'Educació Infantil:

b. Assolir una progressiva autonomia en les activitats quotidianes i la seguretat
afectiva i emocional, a partir de l'adquisició d'hàbits bàsics de salut i benestar i
del desenvolupament d'estratègies de resolució de conflictes.

d. Conèixer i entendre l'entorn físic i social mostrant interès i curiositat
mitjançant l'observació, la manipulació i l'experimentació i descobrir el plaer
d'aprendre.

i. Descobrir les propietats dels objectes i comparar-los qualitativa i
quantitativament, establint relacions entre ells i situant-los en l'espai i el temps
per tal de desenvolupar el raonament lògic i matemàtic.

l. Representar simbòlicament aspectes diversos de la realitat, emocions, vivències
o fantasies mitjançant el joc i altres formes de representació i expressió.

És interessant poder muntar films com aquest per treballar amb els petits diversos conceptes bàsics. És una forma divertida d'aprendre i, a més, de ben segur que els mateixos petits tenen molt bones idees i podem treballar la seva cretivitat i imaginació en el muntatge pixelat a partir de les seves pròpies fotografies que podem posar noslatres mateixos en acció!

Descobertes

El grup de les Cargolines hem descobert com podem focalitzar el nostre projecte. Hem pensat en l'exposició Per Laberints que hi ha actualment al CCCB.
Proposem una sortida amb nens per a l'exposició per laberints: treballaran l'orientació i la descoberta de l'entorn.

Em pensat en les següents activitats:
Un mp3 amb explicació adaptada als nens de 4 o 5 de les instal·lacions de l'exposició.

Un Power Point animat amb el mite del minotaure explicat com un conte per als nens.

Una excursió pel laberint d'Horta. Els nens gravaran amb video els seus passos fins arribar al centre del laberint.

Una altra activitat per aprendre la diferencia entre els laberints Unicursal i "mazes".

A aquest blog hi ha informació de l'experiència de la visita a l'exposició:


http://www.barcelonetes.com/2010/08/per-laberints-al-cccb.html

L'exposició disposa de una activitat relacionada amb les TIC "Construint Laberints" dedicada a infants de 6 a 14 anys:


http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/informatiumuseus/files/2010/10/cccb-tallers_perlaberints.pdf

La nostra proposta està dedicada infants de 0 a 6 anys.

Un altre recurs Laberints per imprimir i treballar-lo amb els petits:
http://www.publijuegos.com/laberintos_para_jugar.html

Una altra sortida: anem a un laberint de blat de moro:

http://www.sortirambnens.com/index.php/excursions/a-peu/522-laberint-de-blat-de-moro.html

Dimarts ens vam fer una idea a l'aula de com, a partir de les TIC, es poden treballar les tres àrees curriculars. És pot entendre fàcilement com l'àrea d'intercomunicació i llenguatges es toca desde diverses vessants: verbal, matemàtic, musical i plàstic. L'àrea de descoberta de l'entorn també es pot treballar fàcilment a aprtir de la exploració, la experimentació i la representació i interpretació d'allò que és més proper a l'infant, i avui en dia això ho fan a casa seva de forma quotidiana. Però em va sorprendre especialement com la decoberta d'un mateix es pot treballar de diverses formes que no m'havia parat a pensar abans. El coneixement del cos es pot relaitzar amb la visió del mateix cos amb diversos programes o amb la particpació visrtual a través de puzzles o jocs, però em va sorprendre i agradar la idea de treballar també a nivell més experimental el Control Postural. Considero que és molt important que prenguin consciència de ben petits del seu cos, les seves possibilitats i els seus perills, com és bo que se situin davant l'ordinador, on hi hauràn d'estar treballant durant hores i de quina forma pot perjudicial per a la seva salut. Així, també s'han de posar en pràctica hàbits saludables de moviment corporal per a l'adequat desenvolupament de l'infant i que aquest els assimili com a part de la seva vida. Crec que integrar aquest treball dins el currículum és bàsic i determinant per a la salut de l'infant. Desenvolupament motriu i intelectual han d'anar lligats i mai s'hauria de prioritzar un per sobre l'altre. A més, haurien de de donar-se ambdós en equivalència no només durant l'etapa d'infantil sinó també durant tot el període d'aprenentatge. Els pares haurien de ser els primers que trebalenssin en aquest sentit reforçant també aquest tipus d'aprenentatge més psicomotriu amb els seus fills i, per tant, també molt positiu per a lls mateixos.
Amb les TIC també treballem l'orientació espacio-temporal i els hàbits d'autonomia personal.

Com a mestres i junt amb la resta de l'equip pocent, hem de valorar les aventatges i els inconvenients dels canvis que les implantacions de les TIC poden produïr a l'escola. Coma a positius podem destacar, la relació afectiva amb l'alume, que es pot reforçar també amb les TIC com a un recurs més.
La facilitat de comunicació amb les famílies qeu ofereixen es espais web, les aules virtuals o els fòrums de comunicació.
La diversitat de tasques que les TIC ofereixen faciliten els recursos queè els mestres disposem per a treballar les competències del currículum. El contacte en línia amb l'experiència d'altres metres ens dóna també pistes de quina manera, quan i on treballar les TIC amb els infants.


Sobre el cas pràctic que la Sandra ens ha proposat a l'aula, els grup de les Cargolines hem pogut treballar:

Quines són les competències bàsiques d'aquesta etapa d'infantil?

Del DECRET
101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació
infantil.

Capacitats
1. S’ha d’afavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre
als infants créixer integralment com a persones iguals en el món actual, amb uns
aprenentatges continuats i progressius, que han de seguir en el segon cicle de
l’educació infantil.
2. El desenvolupament d’aquestes capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així
doncs, al llarg de l’etapa de l’educació infantil els infants han d’anar desenvolupant
les capacitats següents:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eficàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5686 – 5.8.2010 61475
Disposicions
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciantse
en la resolució pacífica de conflictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
3. Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el primer cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees.

DECRET
181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del
segon cicle de l’educació infantil.
Capacitats
6.1 En aquesta etapa s’afavorirà que els infants desenvolupin les capacitats
que els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui,
en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació
primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat
en inalitzar l’educació obligatòria.
6.2 Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el segon cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
6.3 En inalitzar el segon cicle de l’educació infantil l’infant haurà de ser capaç
de:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eicàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identiicar-ne els
perills i aprendre a actuar en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacíica de conlictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració
social.

Quins objectius s'han de treballar amb les TIC?

Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.


De quins recursos disposem?

Segons la llei d'Educació de Catalunya del 2009

Article 89. Serveis digitals i telemàtics a disposició dels
centres
1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l’accés
a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar
el desenvolupament de l’activitat educativa. Els centres han de
posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del
professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l’apartat
1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques
i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal
d’aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres
aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l’excel·lència
dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport
digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi
per reglament, els documents i els objectes digitals que
resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna
durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació
95
primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del
dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital,
d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament,
les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres
considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la
normativa sobre aspectes formals de l’avaluació dels alumnes

Preàmbul ( de la llei)
Potencia la innovació pedagògica sistemàtica i estructurada, el
reconeixement de les bones pràctiques educatives amb el foment
i el suport del lideratge educatiu, la formació del professorat,
les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de
referència pedagògica.


Article 87. Organització dels espais escolars i dels entorns
d’aprenentatge
L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns
d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses
formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també
les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat,
els projectes constructius de centres educatius han de definir espais,
instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat,
redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies
digitals, i han de configurar entorns d’ensenyament i aprenentatge
funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes
amb el procés d’aprenentatge.

Bones idees!

A la classe de dimarts vam parlar de les lectures:

• Sancho, J. M. (2006). Formar lectores y autores en un mundo digital .Grups Somuga i The Waters
  
• Santos, M. y Osório, A. J. (2008). Las TIC en la primera infancia: valoración e integración en la educación inicial a través del enlace @rcacomun.Grups Kulunguele i Moon Light Shadow.

Van sortir bones idees, per exemple, la opció de poder fer servir eines per a treballar activitats d'infantil a l'adreça www.edu.365.cat o bé entrar al programa @rcacomun, on els mestres comparteixen, modifiquen i expliquen les seves experiències amb les diverses activitats que s'hi poden trobar. Estaria molt bé tenir-hi tenir accés a aquestes activitats sense la possibilitat això sí, de modificar-les. Això si poguéssim, és clar, perquè l'accés està restringit a mestres d'educació Infantil dels països que hi participen, entre els quals estan Espanya, Portugal, Brasil o Argentina, entre d'altres. Una idea que va sortir al respecte que també trobo que hauria de sorgir és un "@rcacomun" a nivell de Catalunya, on hi podríem trobar experiències que ens ajudarien molt.
Trobo que és molt interessant també la idea de difondre els videojocs que promouen valors de col·laboració en comptes dels comercials que estan per tot arreu de violència. Podríem, fins i tot, treballar-se a les aules. Se m'acut que potser d'aquí uns anyets, si es que no ha sorgit ja la possibilitat, podríem crear-ne de propis a l'aula. Això estaria molt bé.
Tot i així hi ha molts recursos en línia que ja estan molt bé i cal aprofitar-los i, si encara ens ajuda més amb una nova versió adaptada a la nostra aula modificar-los. Però és veritat que cal valorar l'esforç que molts metres han fet per a crear activitats molt interessants i les hem d'aprofitar!

Com i quan iniciem els petits a les TIC?

Després de conèixer l'experiència amb els infants de P3 que la Carolina ens ha explicat, se m'han plantejat un sèrie de qüestions, sobretot en observar com funciona el programa G Compris. Potser és útil que els infants el coneguin per comprendre el funcionament de la relació tàctil del ratolí amb el visual de la pantalla. Això pot ser útil perquè comprenguin el funcionament que els adults fan de l'ordinador diàriament. Però aquesta relació també es pot aprendre amb el Paint, per exemple, on l'infant pot fer el seu propi dibuix amb el moviment del ratolí. En canvi, el G Compris és un programa poc creatiu: tot està fet, simplement cal apretar botons, el jugador és un simple consumidor, no interactua aportant de sí mateix, no li cal esforçar-se per obtenir un resultat d'esforç personal (el qual aporta satisfacció i autoestima).
És per això que crec que la introducció de l'aprenenetatge de les TIC a infantil hauria de fer-se de forma que es fomenti la imaginació dels infants. Les possibilitats que ens ofereixen les TIC (comunicació, interacció i participació activa, entre d'altres) s'han d'aprofitar per treballar el potencial creador dels infants, perquè vegin que tenen un paper important a la societat, per ajudar-los a desenvolupar-se amb un bona autoestima, valorant el seu potencial creador i participatiu, fent sentir als infants que són petits artistes, participant activament i en equip. Considero així que no cal un ordinador per cada infant. Entenc que aquesta necessitat es pugui donar a partir de primària o secundària però a l'etapa infantil considero més idoni treballar amb un ordinador per grup d'infants de 3 persones, per exemple. Així, compartint-lo, es pot estimular als infants perquè treballin col·laborativament, on cada infant de cada grup pot utilitzar l'ordinador per torns. D'aquesta manera, tenen la possibilitat de compartir i valorar més l'aprell.Per altra banda crec l'ús del teclat a finals d'un curs de P3 és excessiu. Considero adequat mostrar-los què és un teclat i com els adults el fan servir però, igual que insistir en els infants que comencin a escriure de tan petits, no és adequat. Pot ser que algun dels nostres alumnes conegui com fer servir el teclat abans que ens ho proposem nosaltres i doncs podriem dedicar alguna classe a tractar de veure què podem fer amb aquest aparel tan complicat per ells però tindran temps suficient per aprendre-ho a partir de primària. En canvi, crec que a infantil s'han de fomentar diversitat de formes sense excedir-se en cap d'elles ja que permet així donar oportunitat a la creativitat en diverses habilitats.

Dimarts ens vam quedar tots al·lucinats a l'aula en provar de primera mà les possibilitats de treballar amb documents de text en xarxa sincrònicament amb altres persones. Amb Google Docs això és una realitat i a l'aula, la majoria no ho coneixíem tot i que ja fa anys que això s'ha posat en marxa. Estem parlant doncs d'un document elaborat col·laborativament en que ja no tracta de repartir-se la feina treballant cada membre de l'equip una part del treball per després posar-ho en comú sinó que hi ha la possibilitat de treballar a l'hora TOT el treball! A això si que li podem anomenar Treball en equip. Només cal posar-se d'acord en l'hora i llestos. De fet, amb un dels grups de treball d'una de les assignatures del semestre, rere una sessió conjunta que vam fer ahir en que érem totes presents, vam penjar en línia el nostre treball per anar-lo acabant entre totes.
Dijous vam començar a presentar les lectures:

• Area, M. (2002). Los medios y materiales de enseñanza. Fundamentos conceptuales. Web docente de Tecnología Educativa.
• Bosco, A. (2004). Sobre el "Clic" y su éxito en la educación escolar. Aula de Innovación Educativa, 128.

Tot i que de mateix contingut, les idees i reflexions de cada grup que exposava eren diverses i complementàries i les activitats presentades eren encara més diferents entre elles. Així, és interessant veure que treballant en en equip, enriqueix el coneixement perquè hi ha una posta en comú i diàleg que permet la retroacció i alimentació de noves idees però en la posta en comú amb altres grups encara en poden sortir més reflexions que es complementen i que ajuden a entendre millor el contingut. Cal doncs que aquesta experiència la tinguem en compte quan siguem mestres tant a l'hora de treballar en equip amb les altres mestres com per aplicar-ho amb els nostres alumnes.
Així doncs, de la lectura deManuel Area al nostre grup ens ha semblat interessant fer una revisió dels canvis tecnològics que s'han donat en els mitjans al llarg de la història. Això ens ha fet qüestionar fins a quin punt els infants són conscients de les facilitats de què disposen tenint accés a tota una sèrie d'aparells que funcionen màgicament. Cal doncs que transmetem als nostres alumnes la importància dels descobriments tecnològics a la història per tal que en siguin conscients i utilitzin les TIC amb responsabilitat. Observeu el Fenaquitoscopi de la imtage. Se m'acut que es podria fer una taller a l'aula i elaborar-ne un perquè els petits veiessin com funciona.













Per altra banda, la reflexió que Manuel Area en referència als mitjans com a recurs d'ensenyament i aprenentage ens ha ajudat a comprendre el procés cognitiu de descodificació i codificació a partir del qual l'aprenent té un paper actiu en la comprensió. Però també els mitjans li permeten desenvolupar una serie d'habilitats que li possibiliten l'aprenentatge. Així, rere la lectura i reflexions del text d'Area, comprenent molt millor l'acció cognitiva individual d'aprendre a través d'un sistema de símbols apropiat a les necessitats de l'aprenent, les mestres podem arribar a dissenyar activitats amb l'ús de mitjans que ens permetin la multidimensionalitat de formes d'expressió i comunicació, la transversalitat i el treball en equip que poden enriquir el procés d'aprenentatge de l'alumne.
A partir de la lectura d'Alejandro Bosco, vaig poder descobrir com funciona el programa informàtic CLIC que proporciona activitats molt adequades per nivells de primària. A les mestres d'infantil doncs aquest recurs ens pot servir com a model per dissenyar i adaptar activitats a l'edat dels nostres alumnes. Tot i així, la reflexió de les companyes a l'aula en relació a les lectures em va semblar molt interessant. Les companyes van exposar que les activitats que el Clic proposa són adequades coma complement d'activitats prèvies a l'aula on s'ha treballat de forma més vivencial. Així, les mestres hem de saber fer un ús adequat dels recursos que el món digital ens proporciona, el hem d'emprar com a reforç del contingut que estem treballant i anar complementant amb altres recursos podrem treballar de formes diferents, expressant i comunicant amb els 5 sentits i a partir de diversitat de sensacions.

TIC, infància i educació

Dijous vam entregar i veure alguns dels treballs de les companyes. Va ser sorprenent com molt diverses versions hem fet cadascuna sobre la nostra relació amb les TIC. En general, hem comprovat com totes hem viscut una infància rodejada de tecnologia però, tot i així, en aquella època encara predominaven unes TIC prou prescindibles. Està clar que els canvis han estat notoris des d'aleshores i que a les nostres mans està el futur dels petits i, entre d'altres, el seu ús adequat de les TIC. Hem de ser conscients que a les nostres aules tindrem infants que han incorporat les TIC a la seva vida quotidiana i hem de tenir en compte que els usuaris quotidians d'aquestes seran els pares. És per això que cal que aprofitem la possibilitat d'interacció dels pares amb els fills també en relació amb l'ús de les TIC, de forma que els pares puguin ajudar als fills tant a les activitats d'aprenentatge de contingut com a coses que els pares fan quotidianament, com és ara per a la recerca d'informació en xarxa.
A les nostres aules tindrem també molt probablement ordinadors i n'hem de fer un ús adaptat a les edats dels infants, tenint una serie d'aspectes en compte, com la Sandra ens va introduir l'última classe amb ella com és ara el PCC (projecte Curricular del Centre). És interessant gaudir de les TIC a l'aula com una eina més per a complementar l'aprenentatge dels infants, com un recurs i medi de coneixement que permet a més, la motivació i estimulació de nous aprenentatges. Tot això m'ha fet pensar però que, tot i l'ajuda que els pares poden proporcionar des de casa amb l'ensenyament de l'ús de les TIC als infants, l'aprenentatge de les TIC per part dels infants no ha de ser fàcil. Aquest és progressiu i necessita d'una primera fase de dependència, on cal més atenció a l'infant. Així, en lloc que cada infant tingui un ordinador per si sol i la mestra ha de parar atenció a cadsacun d'ells alhora, cosa que li pot provocar grans maldecaps, treballar hàbits de cooperació entre els companys de classe pot ajudar al procés. D'aquesta manera, en compartir ordinadors, quan un alumne coneix com funciona una cosa, li mostra i explica al company o companys. Això pot facilitar tant l'adquisició d'autonomia per part dels infants com la valoració i autoestima de qui és més hàbil en les TIC pel fet de poder-s'ho ensenyar entre ells. És d'aquesta manera com hem de treballar en l'ensenyament de les TIC, combinant-les amb bones metodologies d'aprenentatge, com ho és el treball en equip i així, com Iolanda Bernabé, n'obtindrem els seus millors beneficis.

aprenent de les TIC

A la última classe amb la Carolina vam poder acabar el conte i emmaquetar-lo. Per fi. Ens ha costat tres sessions i no ha estat gens fàcil. És molt bona la idea de poder crear un conte propi o fer-ne una versió d'un conegut amb el Photoshop perquè permet moure als personatges a més de la participació a l'aula dels petits amb la pantalla tàctil. Però en canvi, cal molta paciència i immensitat de temps per a fer saber fer funcionar el Photoshop i encara més per a que quedi tot bé.
En relació a l'article recomanat per al Carolina "El professorat com aprenent amb les TIC", considero que és necessari que els futurs mestres anem familiaritzant-nos amb les TIC i anem aprenent a usar unes eines que ens seran molt útils però crec que no és fàcil aconseguir-ho. Tal i com diu Iolanda Bernabé, hi ha ben pocs treballs que parlen del professorat com a aprenent de les TIC. A la nostra aula d'Alfabetització Digital, cadascú de nosaltres té una serie de coneixements ben diferents, uns coneixements prèvis sobre les TIC molt diversos. Potser estaria bé fer algun tipus d'intercanvi. Jo per exemple, amb prou feines sé com funciona el Power Point. Crec que a part dels coneixements nous hi hauria d'haver alguna forma de poder solucionar els probemes amb que ens anem trobant i que se'ns fan tan feixucs.
Les noves generacions segurament no tenen aquests problemes ja que creixen a la vora de les TIC i no tindran aquests inconvenients perquè tindran una relació prou lògica amb la tecnologia. Però, a banda de qüestions més tècniques se'ns hauria també d'informar de les diferències com per exemple entre l'Office i Open Office, que tenen a veure amb política i economia relacionada. Jo n'he descobert la diferència tècnica a partir del treball autobiogràfic que se'ns demana. Volia fer-lo en Movie Maker però per questions tècniques (unes lletres que vaig fer en un àlbum quan era petita que no sé perquè em surten pixel·lades) he decidit fer-ho en Power Point . I què passa si treballes amb Open Office a casa i després tens Office a la universitat? Doncs que el funcionament és molt divers i que els vídeos que puguis introduir amb l'Office, amb l'Open Office no es veuen. Aquests entre d'altres problemes m'han servit per a descobrir les diferències entre els dos sistemes. I què és el que els diferencia des de l'origen? Doncs que l'Open Office és de programari lliure i l'Office no. Quines repercussions tenen aquestes diferències? No seria més favorable usar a la universitat un sistema operatiu gratuït? Perquè s'utilitza l'Office si tothom no hi pot accedir? Com ens va parlar en Miquel, el Moodle és de programari lliure en contrast amb la WEB CT que és de caràcter privatiu. Aleshores, si seguim aquesta lògica perquè no s'utilitzen sistemes oberts? Suposo que tot es troba encara en transició però estaria bé que ens informessin d'aquestes petites coses que poden portar tants mal de caps.
Com afirma Bernabé, l'ús de les TIC a l'aula pot aportar-nos avantatges, ja que ens permeten assolir les tasques d'aprenentatge de forma diversa i canviant però també tenen limitacions i hem de conèixer-les bé per a poder-ne fer un ús adequat, enfocant les tasques en correspondència amb aquestes restriccions. Nosaltres mateixos hem d'ensenyar a fer ús de les TIC i hem de saber guiar metodològicament la tasca perquè els alumnes n'aprenguin i en coneguin els seus beneficis.

Ens hem de posar les piles!

A la classe d'avui, el Miquel Colomer, professor del departament de didàctica de les ciències experimentals i la matemàtica, ens ha proporcionat molta informació sobre el món de les TIC però sobretot ens ha fet reflexionar sobre el que suposarà tenir alumnes que hi tenen contacte quotidià, que cada vegada en seran més. Sóc conscient que sé molt poc de noves tecnologies i que aquestes canvien constantment de manera que sempre sorgeixen noves coses per aprendre. Crec que és impossible aprendre-les totes però si que és bo tenir una idea de què es composa el conjunt de l'actualitat tecnològica, saber-se moure mínimament dins d'aquesta, però sobretot, saber aprofitar els beneficis que aquestes ens poden aportar. M'han semblat molt interessant les eines i recursos que es poden generar a partir de les xarxes socials que utilitzen els mestres. Crec que és genial poder tenir accés a recursos que altres mestres han utilitzat i poder-los aplicar. Considero que els llibres de text no fan la funció educativa que caldria. Són tancats i limitats. En canvi els recursos en línia s'adapten a les necessitats que cada aula o alumne requereix. Recolzo la idea de Jordi Adell, expert en noves tecnologies aplicades a l'educació, qui proposa crear un banc de recursos al qual podriem tots tenir accés aportant-ne de nous i fent-ne servir els que ens convenen . M'he posat a mirar-me diversos blocs de escoles i mestres i són molt interessants. Aporten opinions, recursos i creativitat sorprenent. Recomano: http://mjosecervello.blogspot.com/
En relació a les tecnologies i l'educació, una entrevista de Karma Peiró a Narcís Vives a 3cat24.cat molt interessant que parla de com ens hem de posar al dia amb les TIC i aprendre a fer-ne un bon de cara a l'educació tot i que cal també un recolzament per part de l'administració pública: http://blocs.xtec.cat/jalbiac/2010/10/17/innovacio-tecnologica-versus-educacio/

Obrint-me camí dins el món digital

En iniciar un nou curs, el segon ja de la carrera, hem començat amb l'assignatura d'Alfabetització Digital. Aquesta representa un gran repte per a mi. Al llarg de la vida me les he hagut d'enginyar per fer les coses a mà, tot tractant d'evitar les màquines, a les quals no he apreciat gaire. Finalment però, he vist que no hi ha més remei que actualitzar-se. Per tot arreu sembla que l'ús de les TIC aporta noves perspectives i vies de comunicació que poden ajudar molt.
Així que, d'aquesta nova assignatura, desitjo aprendre a usar i comprendre les TIC com a part de la meva vida, cosa que suposa l'aplicació d'aquesta a allò que em vull dedicar: l'educació.
A partir d'ara doncs, parlaré de la meva experiència a la nova assignatura i de les reflexions que aquesta em pugui suggerir.

Primers dies amb la Sandra:
Aquests primers dies d'Alfabetització Digital he començat a comprendre com les tecnologies formen part de les nostres vides. Mai m'havia plantejat abans que una taula o una cadira poguessin entendre's com tecnologia. A l'aula, amb amb la Sandra Martínez, professora que ens proporciona el contingut relacionat amb la didàctica i educació organitzativa, tothom s'ha sobtat en plantejar-nos que gairebé tot el que ens envolta cada dia és tecnologia. Parlant amb amics sobre el tema, en general, passa el mateix, se sorprenen quan els comento que els castellers poden considerar-se tecnologia. Aleshores es crea debat. En general, tothom entén, després d'explicar que les tecnologies es comprenen com allò on l'home intervé, perquè els castellers són tecnologia organitzativa però a algú que altre no acaba d'estar-hi d'acord.
M'he parat a pensar doncs en com se'ns ha fet entendre la tecnologia al llarg de la nostra vida. Perquè coincidim en general i relacionem les tecnologies amb les màquines? És possible que les noves generacions les entenguin d'una altra manera? Facilitarà això el seu ús? Té a veure aquesta concepció de la tecnologia amb la por que en general té la gent a l'ús de les TIC? Si les noves generacions neixen envoltats de persones que en fan un ús quotidià, és possible que les comprenguin com a part de la seva vida?
Buscant una definició de tecnologia vaig trobar com aquestes tenen a veure, des que l'home és home, amb la seva adaptació al medi ambient. És per això que, si qualsevol eina com, per exemple, la que apareix a la fotografia conjunta, anomenat bifaç, feta servir per a tallar, es considera una de les primeres manifestacions tecnològiques de la humanitat, una cadira és, evidentment, tecnologia.
Tot i així, cal tenir en compte que aquesta tecnologia més primitiva esta molt lligada a la natura. No va ser doncs fins a l'etapa de la il·lustració en què es van fer els primers descobriments considerats com a científics, el desenvolupament de les gran ciutats i la posterior industrialització quan la tecnologia comença a ser puntera. És aleshores quan es pot deduir que la tecnologia comença a allunyar-se de la natura i es destina al desenvolupament de la societat, de les seves necessitats i a facilitar la vida de l'ésser humà en relació als demès. Avui en dia entenem l'actual societat tecnològica com la de la informació. Pot ser doncs que aquesta concepció negativa i reduïda de la tecnologia tingui a veure amb aquest allunyament progressiu de l'home i la natura (i també d'aprofitament de recursos naturals fins al seu extermini, per l'excés de consum que la nova societat suposa).
En fer el qüestionari que la Sandra ens va passar el primer dia, m'he adonat de quina manera les tecnologies han estat presents a la meva infantesa. Recordo passar-m'ho especialment bé jugant amb germans i cosins amb cotxes o trens de joguet, muntant-nos una ciutat amb tots els garatges, cases, botigues, escola i oficines. Però també recordo passar estones mirant la televisió, que m'agradava, tot i que no compartia entre converses amb germans i cosins sinó que més aviat ens mantenia quiets i callats. A l'escola, recordo gaudir fent pastissets de sorra amb aigua i jugar amb neumàtics de roda al pati i a l'aula dibuixant o bé fent sonar els instruments quan fèiem música. Ara, després de la reflexió sobre què és tecnologia puc dir que tot allò que he anomenat de la meva infància és tecnologia: artefactual els colors i els joguets o els instruments que utilitzava però organitzativa la forma en què muntàvem la ciutat o la manera de fer les pastissets de sorra. Per tant, puc dir que la tecnologia era molt present a la meva infància. En canvi, en aquella època les TIC no eren tant presents a la nostra vida més que en la televisió o el telèfon fixe. És doncs per això, perquè no he tingut a prop les TIC fins que no he sigut gran una de les raons per les quals no m'atrauen de forma especial? Sempre m'ha agradat més escriure a mà però reconec que és més còmode fer-ho a l'ordinador. En canvi, no trobo adequat que tot se'ns demani en format digital. Crec que s'hauria de donar més importància a l'activitat manual.
Considero que és favorable que els infants coneguin les TIC i els seus usos dins les seves possibilitats però sense oblidar la necessitat de treballar manualment, experimentar amb els 5 sentits, expressar-se lliurement de diverses formes. Hem de tenir en compte que l'infància és una etapa de desenvolupament a més de descobriment de l'entorn però també d'un mateix, per tant cal que facilitar aquest treball a partir de la diversitat de camins possibles. Així, les TIC poden ser un camí més per aprendre i experimentar.

Primers dies amb la Carolina:
En relació a aquesta concepció de tecnologia he recordat el vídeo del pedagog Ken Robinson que ens va passar la Carolina Martín, professora que ens proporciona el contingut relacionat amb l'educació visual i plàstica. El pedagog parla de com les escoles actuals segueixen el model educatiu que per al bon funcionament de la industrialització era necessari. En aquest model d'escola, els alumnes aprenen els conceptes bàsics requerits per al món laboral. Basant-se en assignatures que capaciten per a pensar amb el cap, oblidant-se del seu cos, han de renunciar al moviment i expressió lliure que els ajuda a ser ells mateixos, a ser feliços i, per tant a ser creatius, com naturalment ho són tots els infants.
Considero però que les TIC poden arribar a fer-nos conscients de les necessitat creativa dels humans alhora que de les que ens queden pendents en relació amb la natura. D'una banda, les necessitats dels humans, més enllà d'allò que les multinacionals ens fan creure, tenen poc a veure amb el consum cobdiciós i, més aviat estan relacionades amb les necessitats de creativitat, que ens ajuden a cadascú de nosaltres a ser, en l'expressió lliure del nostre ésser en relació amb els demès i, en definitiva, a ser feliços. D'altra banda, confio que, les TIC puguin ajudar a connectar la consciència de cadascú per fer-nos adonar de com estem tots naturalment lligats al planeta en que vivim i de la necessitat que tenim de cuidar-lo com ho fa ell amb nosaltres.
Respecte a primera classe que vam tenir amb la Carolina, en que ens va passar el vídeo d'una nena de 10 mesos que feia funcionar un iPad com si l'hagués utilitzat de tota la vida, vaig quedar ben sorpresa ja que la primera cosa que fa i ha fet sempre la meva neboda de 2 anys en veure una cosa nova és tirar-la terra o colpejar-la (com es pot veure a la imatge, en que està a punt de tirar un nino a terra). Així, aquest infant havia vist al seu pare usar-lo abans i el màxim moviment que va fer de l'aparell va ser observar-lo cuidadosament un moment per darrera. És cert que els infants tenen molta intuïció i aprenen ràpid. Una forma d'aprendre, com diu Piaget, és per imitació. És doncs necessari confiar més en els nostres petits perquè ens poden sorprendre més del que pensem i aprenen com esponges. Així que hauríem d'estar atents a allò que els mostrem. Una de les TIC de què discrepo és la televisió actual, ja que molts dels continguts que hi apareixen poden ser molt poc educatius.
Tot i així, hi ha programes, com per exemple "Una mà de contes", molt aconsellable per tothom. La Carolina ens ha proposat, a partir de la idea que es mostra ala pàgina del programa (www.unamadecontes.cat), fer un conte amb el Photoshop. Trobo que, tot i que no gens fàcil, és molt interessant utilitzar aquesta eina a l'aula, tant per a explicar contes com per introduir altres matèries d'aprenetatge per als petits. És una forma dinàmica i divertida a partir de la qual els infants poden també participar-hi amb l'ús de la pissarra digital.

Petit experiment:
Finalment, explicar que recentment vaig fer un petit experiment a casa en què vaig deixar el meu mòbil a la meva neboda de 2 anys. Ha vist utilitzar l'aparell per tots els familiars i ella sovint juga amb tota mena d'objectes que es converteixen en telèfons i els fa servir com a tals. Un cop va tenir el meu a les mans, el va començar a fer servir d'allò més bé: va utilitzar els botons perfectament, va saber arribar al menú, als jocs, a les aplicacions i fins i tot a gravar-se la veu però, en un moment donat, tota emocionada, va començar a colpejar-lo contra la taula i llavors vaig preferir treure-li de les mans per no quedar-me'n sense a part d'explicar-li suaument que els mòbils no es poden, de moment (a no ser que n'inventin uns de resistents als cops), ni donar cops, ni llançar a terra. Va ser llavors quan em va preguntar: No es pot tirar a terra? Jo el vull tirar-lo a terra... Vaig adonar-me doncs de com els adults som capaços de suggerir bones idees pels petits a partir de les prohibicions.

entre titella i titella

Rere la última funció de titelles d'ahir, que ens va acabar d'omplir a totes, gràcies als nombrosos aplaudiments (senyal que els va agradar), vam sortir a fora i vam poder ballar amb el ball que ens van oferir les responsables de les danses. Vam anar adjuntant-nos unes i altres, i més i més nens i nenes i mestres i allà gairebé no hi cabíem. Ho vam passar molt bé, vam ballar tots junts en una gran rotllana, i en ajuntar-se encara més gent, es van haver d'anar fent de petites.
La universitat va canviar per un dia. Semblava increïble, el munt de nens i nenes que hi havia, però tots anaven ben lligats al seu grup, amb les samarretes de colors que els identificaven amb l'escola que anaven i les mestres i altres responsables controlant al seu grup i a la resta, si calia. Espero que l'experiència hagi estat bona, sobretot per a tots els infants de les escoles, que quedin amb un bon record de la universitat.
Tot el conjunt de els preparatius anteriors i l'experiència en viu d'ahir ens ha permès fer-nos una idea del que suposa per una banda, haver d'organitzar-se bé per a preparar una sortida per a tants i tants infants i per l'altra, de treballar en petit grup per a preparar una petita obra de titelles, en aquest cas, per a grups d'infants prou nombrosa. No és gens fàcil i cal, sobretot cooperació i molta molta atenció als infants en tot moment.
Per acabar, agrair a l'Anna per tot l'esforça dedicat a nosaltres durant tot el curs, a la Patricia que vam tenir uns dies, a les companyes d'aula, per fer-ho tan bé i al meu amic Oriol per fer les fotografies dels grups pels qual va poder passar que van preparar activitat ahir mentre nosaltres estavem entre titella i titella: teatre, contes, dansa i jocs (crec que a les del cinema no us va trobar). Gràcies a totes, no ho vaig poder veure però m'han dit que ho vau fer molt bé i que, entre totes, vam aconseguir el més important: fer gaudir als petits. Enhorabona!

Comencen les titelles!

Atenció! Obriu bé les orelles perquè comencen les titelles!
Ha anat molt bé i a més ens ho hem passat superbé. Hem fet tres actuacions que han anat progressivament millorant. La primera ens ha quedat una mica fluixa. Hem vist que calia implicar més als petits, no només anomentant els numeros dels ingredients del pastís sinó també amb altres cosetes perquè hi puguessin participar més els petits i a la següent actuació hi hem inclòs la recerca de la caputxeta que no troben els seus amics i la implicació de la seva crida per part dels espectadors. A més, en aparèixer la caputxeta deprés d etant cridar-la tots els amics s'amaguen i la feliciten alhora, com en una festa sorpresa. Ha funcionat prou i la última funció ha quedat de perles perquè encara ens ha quedat millor.
També hem anat millorant l'entrada dels infants, que en trigar molt, s'aburrien i hem fet treure a algún personatge que els pregunta d'on vénen i què han estat fent i això ha agradat molt.
El que no ha acabat de cuallar del tot és que, en acabar la funció fem caure el llençol que tapa a les que donen vida a les titelles i els infants es quedave bocabadats. Potser no s0ho esperen o bé prefereixen que les titelles siguin titelles i no noies, o bé que no s'acabin mai les titelles.

preparant les titelles

Des de dijous passat que ja hem començat a preparar les titelles. Han sorgit vàries idees, des de fabricar les pròpies titelles, fer un taller pel infants, pintar les cares dels nens i nenes com si fossin titelles, fer una petita actuació i després sortir convertir-nos en titelles nosaltres mateixes; però la història basada en una conte de fer una pastís a la caputxeta vermella entre tots els seus amics animals titelles recol·lectats entre les que en tenien a casa ha estat la millor. Tenim poc temps i ens hem repartit els papers amb petits dialègs per a cadascú de forma que totes participem en una miqueta de tot. Hi haurà dues que aguantaran un llençol que ens taparà els cossos i ens anirem canviant a cada actuació. La idea és que els infants participin anomenant els noms dels aliments i els números de l'1 al 10 per tant, els facilitem els ingredients i les quantitats en cartells amb dibuixos i els noms escrits en majúscula perquè els puguin identificar des dels més petits als més grans. Tot i així, la història està calculada perquè duri 10 minuts, com se'ns ha demanat i no sabem com sortirà tot. Esperem de tot cor que surti bé i agradi molt als petits i als grans, perquè no?
Esperem també que, a més de gaudir puguin recordar els números i aprendre alhora els ingredients que calen per a fer un bon pastís.

què hem de tenir en compte

La sessió amb els mestres d'avui ha estat força interessant, sobretot pel que fa a la relació més propera que hem tingut en grup més reduït amb la mestra de l'escola, en el meu cas, de l'Eulàlia Bota. Així, hem pogut parlar directament de la nostra de la seva experiència, cosa que ha facilitat molt l'intercanvi.
Nosaltres vam comunicar-li què ens havia agradat de la ostra experiència a les escoles com ara observar a les mestres i les seva capacitat de portar a terme una classe da tants infants per aula o de l'habilitat de resolució de conflictes de totes elles. Però trobo especialment interessant algunes de les coses que ens va transmetre la mestra a partir de la seva experiència coma a mestra:
En primer lloc, una de les coses que ens ha transmès la Mercè a tenir molt en compte és la idea de que ser mestra és un repte per a cada curs i per a cada dia, que cal estar obert a els canvies que en tot moment es puguin donar. Conèixer bé als infants és un requisit imprescindible que cal anar treballant dia a dia i tot i posar-nos a proposar les activitats que creiem convenients, cal estar disposat a poder-les canviar segons les situacions que se'ns presentin. És necessari doncs, sense pretendre grans objectius, comprendre que els infants fan fins on poden i no demanar-los gaire més.
En segon lloc, cal comprendre que el treball en equip forma part indispensable de la feina a l'escola i que cal que aquest equip treballi colaborativament i funcioni en renovació constant, a partir de l'autovaloració, autocrítica per anar mica en mica millorant. Tot i així, hi ha molts diversitat de formes de treballar i trobar el punt d'acord no és fàcil. És així com cal que l'escola tingui una mínima ideologia establerta al PEC. Segons ens va transmetre la Mercè, l'Eulàlia Bota no té molt marcada una forma clara de funcionar així que hi ha molta diversitat i cada aula funciona ben diferent. La mestra ens indica que treballar a escoles grans no és fàcil ja que cal temps del qual no es disposa per a posar-se d'acord amb les mestres de la mateixa línia. Tot i així, vaig creure convenient aportar que la diversitat en les formes d'educar és positiu ja que és amb què es infants es trobaran, amb mestres diferents que treballen de forma diversa i amb molt tipus de gent, al llarg de la vida. A més, la mestra ens va comunicar que darrera de la feina a l'aula hi ha tot un esforç, feina tant d'equip com individual que nosaltres no he vist i que cal que valorem.

quant hem après

M'he perdut dos dies de classe. El meu pare va morir sobtadament dimecres i no ha està sent gent fàcil de pair. No va patir, i això és un consol. De fet, ell ho deia que preferia fer-ho així. No obstant a estat massa d'hora, moltes coses per viure i conviure li han i ens han quedat. Així és la vida i, mai pots esperar ni creure que et poden passar aquestes coses fins que no t'arriben i, tot i així, encar resulta difícil de creure. Ara és moment de recolzar amb força la meva mare i viure, tal i com hem fet ens els últims dies en companyia de la familia, que això ajuda, i molt.
Hem fet cotutoria però poquetes cosetes ens han quedat per explicar. Sembla que em après i viscut moltes coses. Aquesta assignatura ens ha proporcionat moltes experiències que s'han viscut de moltes diverses formes per cadascuna de nosaltres. Hi ha una cosa però que ens ha quedat clara: és visquent, experimentant la intervenció a l'aula de què s'aprén, a través de la pràctica que un en va recollint i troabnt la pròpia. Aquesta ha estat una experiència unica que mai m'hagués imaginat de poder gaudir des del primer curs de la carrera i inolvidable, ja que ens servirà per a la nostra professió i vida.

nova experiència i cooperació

Avui és un dia molt important per alguns dels infants de l'escola Eulàlia Bota. A l'espai de plàstica fem fang i per alguns d'ells és el primer dia que el palpen. Així, la mestra reparteix una peça del material per a cadascú i deixa una bona estona perquè el puguin tocar i amassar. Després d'haver realitzat tants i tants treballs i finalment l'examen a l'assignatura de psicologia, els conceptes m'han quedat ben clars i puc afirmar que, en el moment en que deixa temps per a experimenta, la mestra està realitzant una ajuda ajustada a les necessitats dels infants, ja que promou la descoberta lliure i, per tant a cada ritme d'aprenentatge de cada infant al nou material. És interessant observar la diversitat de formes de manipular la nova matèria: alguns es mostren estranys i triguen a posar-se a modificar el bloc, d'altres emocionats aixafen, treuen d'aquí o d'allà; cadascú ho viu a la seva manera. Els alumnes de P5 ja coneixen prou bé el fang i entre uns quants proposen fer una bola ben gran adjuntant els seus trossos. Fantàstic! A més de treballar la psicomotricitat, la capacitat creativa o d'experimentació, indirectament es fomenta la cooperació! Aquests infants ens sorprenen cada dia més.















En veure-ho, els més petits també es van animant poc a poc a col·laborar, sobretot en parelles.
Però el taller no acaba aquí: l'Eulàlia reparteix pedretes de colors, trossos de tela que els infants fan servir per decorar les seves figures que queden ben boniques. Finalment, es deixen assecar a una taula que muntem al passadís perquè tothom les pugui contemplar quan hi passa. Abans però, cadascú escriu el seu nom en un paperet que indica l'autor o autors i el nom de l'obra d'art, com per exemple: "la obra gigante de luxa" o bé "al bulca de culos".

Comprenent la diversitat

Avui la Núria i la Maria han fet una exposició que ens ha fet pensar en les diversitat que ens podem trobar entre els nostres alumnes a l'aula. Lògicament ens trobarem diferències en les formes de fer, nivells d'aprenentatge o de relacionar-se entre els nostres alumnes. Però a més a més, la Maria i la Núria ens han fet reflexionar sobre les diversitat de situacions que es poden donar en referència a aquests alumnes a causa de que estiguin passant per moments difícils (pel trencament d'un braç, separació de pares o naixament d'un germanet) o bé que esd donin casos que requereixen especial dedicació durant un període més llarg (una infant celíac o un de novingut). A partir de diverses situacions en què es poden donar a l'aula a l'entorn a les diferències, la Núria i la Maria ens han fet refelxionar sobre els possibles conflictes que ens podem trobar i les possibilitats de resolució que creiem necessàries. Ens han fet interpretar, cosa que ens ha permés viure-ho i ens hem adonat de com és de necessari adoptar una aptitud positiva davant les dificultats dels infants. Ells necessiten que els animem en tot moment, que comprenguin que tot i que diferents, formen part d'un grup amb què pot comptar: compertir, passar-s'ho bé, aprendre, entre d'altres. Cal doncs que les mestres posem émfasi no només en animar i motivar als infants que més ho necessiten sinó també fer comprendre a tots i cadascún dels alumnes de l'aula la necessitat que un alumne pot tenir d'especial atenció en un moment donat, duarant un període o a més llarg termini i tractar que tots també s'impliquin en la mostra d'afecte i atenció cap a l'infant amb més necessitat.
En acabar l'exposició, l'Anna ens ha parlat de la seva experiència a la República Dominicana com a formadora de futur educadors socials del país. Les seves paraules m'han fet mossegar les dents. Nosaltres vivint tan bé a l'entorn que ens ha tocat i ells passant-ho tan malament. Nosaltres aquí vivint amb més i, en canvi valorant tan poc i ells allà sobrevisquent amb tan poc i gaudint de les petiteses. Aquesta societat tan marcada per carcasses, aquella tan sentida des de dins.

Barregem i compartim

A l'espai de plàstica hem tornat a experimentar. Aquesta vegada amb una massa de farina i aigua, els infants han pogut anar palpant, investigant i descobrir les seves possibilitats. Cadascun ho feia a la seva manera però hi ha hagut moments en què compartien l'experiència, com ara quan s'han animat a escampar la massa sobre l'empaperat que protegia la taula. Així és com han acabat barrejant tota la massa deixant la superfície on treballar tota untada. Però el taller no s'ha acabat aquí, la mestra els ha repartit una cartolina blanca i a sobre, la mateixa massa però calenta. Han pogut palpar i comparar amb la massa anterior, aquesta més densa i han sortit, junt amb pintures de colors barrejades, vertaderes obres d'art.
D'aquesta manera, els infants no només han pogut gaudir de l'activitat sinó que també han treballat la piscomotricitat fina, l'escriptura, ja que mentre investigaven les possibilitats del material anaven escrivint o dibuixant. Però l'activitat ha potenciat també les relacions entre els membres del grup quan, per exemple, l'infant posa en pràctica una nova forma de fer i els altres la segueixen, de forma que se sent protagonista per un moment o bé quan sorgeix la idea de posar en comú el material de cadascú, cosa que suposa arribar a compartir. Finalment, s'han ajuntat tots els treballs, amb els títols característics que cadascú ha posat al seu dibuix (un tobogán molt llarg o un altre sense escales, esgarrapades d'un gat, quan els núvols es transformen en gris i fan pluja, una casa que es transforma en lleó, un símbol de xana, entre d'altres) i s'han penjat tot formant un mural conjunt.