Així que, d'aquesta nova assignatura, desitjo aprendre a usar i comprendre les TIC com a part de la meva vida, cosa que suposa l'aplicació d'aquesta a allò que em vull dedicar: l'educació.
A partir d'ara doncs, parlaré de la meva experiència a la nova assignatura i de les reflexions que aquesta em pugui suggerir.
Primers dies amb la Sandra:
Aquests primers dies d'Alfabetització Digital he començat a comprendre com les tecnologies formen part de les nostres vides. Mai m'havia plantejat abans que una taula o una cadira poguessin entendre's com tecnologia. A l'aula, amb amb la Sandra Martínez, professora que ens proporciona el contingut relacionat amb la didàctica i educació organitzativa, tothom s'ha sobtat en plantejar-nos que gairebé tot el que ens envolta cada dia és tecnologia. Parlant amb amics sobre el tema, en general, passa el mateix, se sorprenen quan els comento que els castellers poden considerar-se tecnologia. Aleshores es crea debat. En general, tothom entén, després d'explicar que les tecnologies es comprenen com allò on l'home intervé, perquè els castellers són tecnologia organitzativa però a algú que altre no acaba d'estar-hi d'acord.
M'he parat a pensar doncs en com se'ns ha fet entendre la tecnologia al llarg de la nostra vida. Perquè coincidim en general i relacionem les tecnologies amb les màquines? És possible que les noves generacions les entenguin d'una altra manera? Facilitarà això el seu ús? Té a veure aquesta concepció de la tecnologia amb la por que en general té la gent a l'ús de les TIC? Si les noves generacions neixen envoltats de persones que en fan un ús quotidià, és possible que les comprenguin com a part de la seva vida?
Buscant una definició de tecnologia vaig trobar com aquestes tenen a veure, des que l'home és home, amb la seva adaptació al medi ambient. És per això que, si qualsevol eina com, per exemple, la que apareix a la fotografia conjunta, anomenat bifaç, feta servir per a tallar, es considera una de les primeres manifestacions tecnològiques de la humanitat, una cadira és, evidentment, tecnologia.
Tot i així, cal tenir en compte que aquesta tecnologia més primitiva esta molt lligada a la natura. No va ser doncs fins a l'etapa de la il·lustració en què es van fer els primers descobriments considerats com a científics, el desenvolupament de les gran ciutats i la posterior industrialització quan la tecnologia comença a ser puntera. És aleshores quan es pot deduir que la tecnologia comença a allunyar-se de la natura i es destina al desenvolupament de la societat, de les seves necessitats i a facilitar la vida de l'ésser humà en relació als demès. Avui en dia entenem l'actual societat tecnològica com la de la informació. Pot ser doncs que aquesta concepció negativa i reduïda de la tecnologia tingui a veure amb aquest allunyament progressiu de l'home i la natura (i també d'aprofitament de recursos naturals fins al seu extermini, per l'excés de consum que la nova societat suposa).
En fer el qüestionari que la Sandra ens va passar el primer dia, m'he adonat de quina manera les tecnologies han estat presents a la meva infantesa. Recordo passar-m'ho especialment bé jugant amb germans i cosins amb cotxes o trens de joguet, muntant-nos una ciutat amb tots els garatges, cases, botigues, escola i oficines. Però també recordo passar estones mirant la televisió, que m'agradava, tot i que no compartia entre converses amb germans i cosins sinó que més aviat ens mantenia quiets i callats. A l'escola, recordo gaudir fent pastissets de sorra amb aigua i jugar amb neumàtics de roda al pati i a l'aula dibuixant o bé fent sonar els instruments quan fèiem música. Ara, després de la reflexió sobre què és tecnologia puc dir que tot allò que he anomenat de la meva infància és tecnologia: artefactual els colors i els joguets o els instruments que utilitzava però organitzativa la forma en què muntàvem la ciutat o la manera de fer les pastissets de sorra. Per tant, puc dir que la tecnologia era molt present a la meva infància. En canvi, en aquella època les TIC no eren tant presents a la nostra vida més que en la televisió o el telèfon fixe. És doncs per això, perquè no he tingut a prop les TIC fins que no he sigut gran una de les raons per les quals no m'atrauen de forma especial? Sempre m'ha agradat més escriure a mà però reconec que és més còmode fer-ho a l'ordinador. En canvi, no trobo adequat que tot se'ns demani en format digital. Crec que s'hauria de donar més importància a l'activitat manual.
Considero que és favorable que els infants coneguin les TIC i els seus usos dins les seves possibilitats però sense oblidar la necessitat de treballar manualment, experimentar amb els 5 sentits, expressar-se lliurement de diverses formes. Hem de tenir en compte que l'infància és una etapa de desenvolupament a més de descobriment de l'entorn però també d'un mateix, per tant cal que facilitar aquest treball a partir de la diversitat de camins possibles. Així, les TIC poden ser un camí més per aprendre i experimentar.
Primers dies amb la Carolina:
En relació a aquesta concepció de tecnologia he recordat el vídeo del pedagog Ken Robinson que ens va passar la Carolina Martín, professora que ens proporciona el contingut relacionat amb l'educació visual i plàstica. El pedagog parla de com les escoles actuals segueixen el model educatiu que per al bon funcionament de la industrialització era necessari. En aquest model d'escola, els alumnes aprenen els conceptes bàsics requerits per al món laboral. Basant-se en assignatures que capaciten per a pensar amb el cap, oblidant-se del seu cos, han de renunciar al moviment i expressió lliure que els ajuda a ser ells mateixos, a ser feliços i, per tant a ser creatius, com naturalment ho són tots els infants.
Considero però que les TIC poden arribar a fer-nos conscients de les necessitat creativa dels humans alhora que de les que ens queden pendents en relació amb la natura. D'una banda, les necessitats dels humans, més enllà d'allò que les multinacionals ens fan creure, tenen poc a veure amb el consum cobdiciós i, més aviat estan relacionades amb les necessitats de creativitat, que ens ajuden a cadascú de nosaltres a ser, en l'expressió lliure del nostre ésser en relació amb els demès i, en definitiva, a ser feliços. D'altra banda, confio que, les TIC puguin ajudar a connectar la consciència de cadascú per fer-nos adonar de com estem tots naturalment lligats al planeta en que vivim i de la necessitat que tenim de cuidar-lo com ho fa ell amb nosaltres.
Respecte a primera classe que vam tenir amb la Carolina, en que ens va passar el vídeo d'una
nena de 10 mesos que feia funcionar un iPad com si l'hagués utilitzat de tota la vida, vaig quedar ben sorpresa ja que la primera cosa que fa i ha fet sempre la meva neboda de 2 anys en veure una cosa nova és tirar-la terra o colpejar-la (com es pot veure a la imatge, en que està a punt de tirar un nino a terra). Així, aquest infant havia vist al seu pare usar-lo abans i el màxim moviment que va fer de l'aparell va ser observar-lo cuidadosament un moment per darrera. És cert que els infants tenen molta intuïció i aprenen ràpid. Una forma d'aprendre, com diu Piaget, és per imitació. És doncs necessari confiar més en els nostres petits perquè ens poden sorprendre més del que pensem i aprenen com esponges. Així que hauríem d'estar atents a allò que els mostrem. Una de les TIC de què discrepo és la televisió actual, ja que molts dels continguts que hi apareixen poden ser molt poc educatius.Tot i així, hi ha programes, com per exemple "Una mà de contes", molt aconsellable per tothom. La Carolina ens ha proposat, a partir de la idea que es mostra ala pàgina del programa (www.unamadecontes.cat), fer un conte amb el Photoshop. Trobo que, tot i que no gens fàcil, és molt interessant utilitzar aquesta eina a l'aula, tant per a explicar contes com per introduir altres matèries d'aprenetatge per als petits. És una forma dinàmica i divertida a partir de la qual els infants poden també participar-hi amb l'ús de la pissarra digital.
Petit experiment:
Finalment, explicar que recentment vaig fer un petit experiment a casa en què vaig deixar el meu mòbil a la meva neboda de 2 anys. Ha vist utilitzar l'aparell per tots els familiars i ella sovint juga amb tota mena d'objectes que es converteixen en telèfons i els fa servir com a tals. Un cop va tenir el meu a les mans, el va començar a fer servir d'allò més bé: va utilitzar els botons perfectament, va saber arribar al menú, als jocs, a les aplicacions i fins i tot a gravar-se la veu però, en un moment donat, tota emocionada, va començar a colpejar-lo contra la taula i llavors vaig preferir treure-li de les mans per no quedar-me'n sense a part d'explicar-li suaument que els mòbils no es poden, de moment (a no ser que n'inventin uns de resistents als cops), ni donar cops, ni llançar a terra. Va ser llavors quan em va preguntar: No es pot tirar a terra? Jo el vull tirar-lo a terra... Vaig adonar-me doncs de com els adults som capaços de suggerir bones idees pels petits a partir de les prohibicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada