entre titella i titella

Rere la última funció de titelles d'ahir, que ens va acabar d'omplir a totes, gràcies als nombrosos aplaudiments (senyal que els va agradar), vam sortir a fora i vam poder ballar amb el ball que ens van oferir les responsables de les danses. Vam anar adjuntant-nos unes i altres, i més i més nens i nenes i mestres i allà gairebé no hi cabíem. Ho vam passar molt bé, vam ballar tots junts en una gran rotllana, i en ajuntar-se encara més gent, es van haver d'anar fent de petites.
La universitat va canviar per un dia. Semblava increïble, el munt de nens i nenes que hi havia, però tots anaven ben lligats al seu grup, amb les samarretes de colors que els identificaven amb l'escola que anaven i les mestres i altres responsables controlant al seu grup i a la resta, si calia. Espero que l'experiència hagi estat bona, sobretot per a tots els infants de les escoles, que quedin amb un bon record de la universitat.
Tot el conjunt de els preparatius anteriors i l'experiència en viu d'ahir ens ha permès fer-nos una idea del que suposa per una banda, haver d'organitzar-se bé per a preparar una sortida per a tants i tants infants i per l'altra, de treballar en petit grup per a preparar una petita obra de titelles, en aquest cas, per a grups d'infants prou nombrosa. No és gens fàcil i cal, sobretot cooperació i molta molta atenció als infants en tot moment.
Per acabar, agrair a l'Anna per tot l'esforça dedicat a nosaltres durant tot el curs, a la Patricia que vam tenir uns dies, a les companyes d'aula, per fer-ho tan bé i al meu amic Oriol per fer les fotografies dels grups pels qual va poder passar que van preparar activitat ahir mentre nosaltres estavem entre titella i titella: teatre, contes, dansa i jocs (crec que a les del cinema no us va trobar). Gràcies a totes, no ho vaig poder veure però m'han dit que ho vau fer molt bé i que, entre totes, vam aconseguir el més important: fer gaudir als petits. Enhorabona!

Comencen les titelles!

Atenció! Obriu bé les orelles perquè comencen les titelles!
Ha anat molt bé i a més ens ho hem passat superbé. Hem fet tres actuacions que han anat progressivament millorant. La primera ens ha quedat una mica fluixa. Hem vist que calia implicar més als petits, no només anomentant els numeros dels ingredients del pastís sinó també amb altres cosetes perquè hi puguessin participar més els petits i a la següent actuació hi hem inclòs la recerca de la caputxeta que no troben els seus amics i la implicació de la seva crida per part dels espectadors. A més, en aparèixer la caputxeta deprés d etant cridar-la tots els amics s'amaguen i la feliciten alhora, com en una festa sorpresa. Ha funcionat prou i la última funció ha quedat de perles perquè encara ens ha quedat millor.
També hem anat millorant l'entrada dels infants, que en trigar molt, s'aburrien i hem fet treure a algún personatge que els pregunta d'on vénen i què han estat fent i això ha agradat molt.
El que no ha acabat de cuallar del tot és que, en acabar la funció fem caure el llençol que tapa a les que donen vida a les titelles i els infants es quedave bocabadats. Potser no s0ho esperen o bé prefereixen que les titelles siguin titelles i no noies, o bé que no s'acabin mai les titelles.

preparant les titelles

Des de dijous passat que ja hem començat a preparar les titelles. Han sorgit vàries idees, des de fabricar les pròpies titelles, fer un taller pel infants, pintar les cares dels nens i nenes com si fossin titelles, fer una petita actuació i després sortir convertir-nos en titelles nosaltres mateixes; però la història basada en una conte de fer una pastís a la caputxeta vermella entre tots els seus amics animals titelles recol·lectats entre les que en tenien a casa ha estat la millor. Tenim poc temps i ens hem repartit els papers amb petits dialègs per a cadascú de forma que totes participem en una miqueta de tot. Hi haurà dues que aguantaran un llençol que ens taparà els cossos i ens anirem canviant a cada actuació. La idea és que els infants participin anomenant els noms dels aliments i els números de l'1 al 10 per tant, els facilitem els ingredients i les quantitats en cartells amb dibuixos i els noms escrits en majúscula perquè els puguin identificar des dels més petits als més grans. Tot i així, la història està calculada perquè duri 10 minuts, com se'ns ha demanat i no sabem com sortirà tot. Esperem de tot cor que surti bé i agradi molt als petits i als grans, perquè no?
Esperem també que, a més de gaudir puguin recordar els números i aprendre alhora els ingredients que calen per a fer un bon pastís.