TIC, infància i educació

Dijous vam entregar i veure alguns dels treballs de les companyes. Va ser sorprenent com molt diverses versions hem fet cadascuna sobre la nostra relació amb les TIC. En general, hem comprovat com totes hem viscut una infància rodejada de tecnologia però, tot i així, en aquella època encara predominaven unes TIC prou prescindibles. Està clar que els canvis han estat notoris des d'aleshores i que a les nostres mans està el futur dels petits i, entre d'altres, el seu ús adequat de les TIC. Hem de ser conscients que a les nostres aules tindrem infants que han incorporat les TIC a la seva vida quotidiana i hem de tenir en compte que els usuaris quotidians d'aquestes seran els pares. És per això que cal que aprofitem la possibilitat d'interacció dels pares amb els fills també en relació amb l'ús de les TIC, de forma que els pares puguin ajudar als fills tant a les activitats d'aprenentatge de contingut com a coses que els pares fan quotidianament, com és ara per a la recerca d'informació en xarxa.
A les nostres aules tindrem també molt probablement ordinadors i n'hem de fer un ús adaptat a les edats dels infants, tenint una serie d'aspectes en compte, com la Sandra ens va introduir l'última classe amb ella com és ara el PCC (projecte Curricular del Centre). És interessant gaudir de les TIC a l'aula com una eina més per a complementar l'aprenentatge dels infants, com un recurs i medi de coneixement que permet a més, la motivació i estimulació de nous aprenentatges. Tot això m'ha fet pensar però que, tot i l'ajuda que els pares poden proporcionar des de casa amb l'ensenyament de l'ús de les TIC als infants, l'aprenentatge de les TIC per part dels infants no ha de ser fàcil. Aquest és progressiu i necessita d'una primera fase de dependència, on cal més atenció a l'infant. Així, en lloc que cada infant tingui un ordinador per si sol i la mestra ha de parar atenció a cadsacun d'ells alhora, cosa que li pot provocar grans maldecaps, treballar hàbits de cooperació entre els companys de classe pot ajudar al procés. D'aquesta manera, en compartir ordinadors, quan un alumne coneix com funciona una cosa, li mostra i explica al company o companys. Això pot facilitar tant l'adquisició d'autonomia per part dels infants com la valoració i autoestima de qui és més hàbil en les TIC pel fet de poder-s'ho ensenyar entre ells. És d'aquesta manera com hem de treballar en l'ensenyament de les TIC, combinant-les amb bones metodologies d'aprenentatge, com ho és el treball en equip i així, com Iolanda Bernabé, n'obtindrem els seus millors beneficis.

aprenent de les TIC

A la última classe amb la Carolina vam poder acabar el conte i emmaquetar-lo. Per fi. Ens ha costat tres sessions i no ha estat gens fàcil. És molt bona la idea de poder crear un conte propi o fer-ne una versió d'un conegut amb el Photoshop perquè permet moure als personatges a més de la participació a l'aula dels petits amb la pantalla tàctil. Però en canvi, cal molta paciència i immensitat de temps per a fer saber fer funcionar el Photoshop i encara més per a que quedi tot bé.
En relació a l'article recomanat per al Carolina "El professorat com aprenent amb les TIC", considero que és necessari que els futurs mestres anem familiaritzant-nos amb les TIC i anem aprenent a usar unes eines que ens seran molt útils però crec que no és fàcil aconseguir-ho. Tal i com diu Iolanda Bernabé, hi ha ben pocs treballs que parlen del professorat com a aprenent de les TIC. A la nostra aula d'Alfabetització Digital, cadascú de nosaltres té una serie de coneixements ben diferents, uns coneixements prèvis sobre les TIC molt diversos. Potser estaria bé fer algun tipus d'intercanvi. Jo per exemple, amb prou feines sé com funciona el Power Point. Crec que a part dels coneixements nous hi hauria d'haver alguna forma de poder solucionar els probemes amb que ens anem trobant i que se'ns fan tan feixucs.
Les noves generacions segurament no tenen aquests problemes ja que creixen a la vora de les TIC i no tindran aquests inconvenients perquè tindran una relació prou lògica amb la tecnologia. Però, a banda de qüestions més tècniques se'ns hauria també d'informar de les diferències com per exemple entre l'Office i Open Office, que tenen a veure amb política i economia relacionada. Jo n'he descobert la diferència tècnica a partir del treball autobiogràfic que se'ns demana. Volia fer-lo en Movie Maker però per questions tècniques (unes lletres que vaig fer en un àlbum quan era petita que no sé perquè em surten pixel·lades) he decidit fer-ho en Power Point . I què passa si treballes amb Open Office a casa i després tens Office a la universitat? Doncs que el funcionament és molt divers i que els vídeos que puguis introduir amb l'Office, amb l'Open Office no es veuen. Aquests entre d'altres problemes m'han servit per a descobrir les diferències entre els dos sistemes. I què és el que els diferencia des de l'origen? Doncs que l'Open Office és de programari lliure i l'Office no. Quines repercussions tenen aquestes diferències? No seria més favorable usar a la universitat un sistema operatiu gratuït? Perquè s'utilitza l'Office si tothom no hi pot accedir? Com ens va parlar en Miquel, el Moodle és de programari lliure en contrast amb la WEB CT que és de caràcter privatiu. Aleshores, si seguim aquesta lògica perquè no s'utilitzen sistemes oberts? Suposo que tot es troba encara en transició però estaria bé que ens informessin d'aquestes petites coses que poden portar tants mal de caps.
Com afirma Bernabé, l'ús de les TIC a l'aula pot aportar-nos avantatges, ja que ens permeten assolir les tasques d'aprenentatge de forma diversa i canviant però també tenen limitacions i hem de conèixer-les bé per a poder-ne fer un ús adequat, enfocant les tasques en correspondència amb aquestes restriccions. Nosaltres mateixos hem d'ensenyar a fer ús de les TIC i hem de saber guiar metodològicament la tasca perquè els alumnes n'aprenguin i en coneguin els seus beneficis.

Ens hem de posar les piles!

A la classe d'avui, el Miquel Colomer, professor del departament de didàctica de les ciències experimentals i la matemàtica, ens ha proporcionat molta informació sobre el món de les TIC però sobretot ens ha fet reflexionar sobre el que suposarà tenir alumnes que hi tenen contacte quotidià, que cada vegada en seran més. Sóc conscient que sé molt poc de noves tecnologies i que aquestes canvien constantment de manera que sempre sorgeixen noves coses per aprendre. Crec que és impossible aprendre-les totes però si que és bo tenir una idea de què es composa el conjunt de l'actualitat tecnològica, saber-se moure mínimament dins d'aquesta, però sobretot, saber aprofitar els beneficis que aquestes ens poden aportar. M'han semblat molt interessant les eines i recursos que es poden generar a partir de les xarxes socials que utilitzen els mestres. Crec que és genial poder tenir accés a recursos que altres mestres han utilitzat i poder-los aplicar. Considero que els llibres de text no fan la funció educativa que caldria. Són tancats i limitats. En canvi els recursos en línia s'adapten a les necessitats que cada aula o alumne requereix. Recolzo la idea de Jordi Adell, expert en noves tecnologies aplicades a l'educació, qui proposa crear un banc de recursos al qual podriem tots tenir accés aportant-ne de nous i fent-ne servir els que ens convenen . M'he posat a mirar-me diversos blocs de escoles i mestres i són molt interessants. Aporten opinions, recursos i creativitat sorprenent. Recomano: http://mjosecervello.blogspot.com/
En relació a les tecnologies i l'educació, una entrevista de Karma Peiró a Narcís Vives a 3cat24.cat molt interessant que parla de com ens hem de posar al dia amb les TIC i aprendre a fer-ne un bon de cara a l'educació tot i que cal també un recolzament per part de l'administració pública: http://blocs.xtec.cat/jalbiac/2010/10/17/innovacio-tecnologica-versus-educacio/

Obrint-me camí dins el món digital

En iniciar un nou curs, el segon ja de la carrera, hem començat amb l'assignatura d'Alfabetització Digital. Aquesta representa un gran repte per a mi. Al llarg de la vida me les he hagut d'enginyar per fer les coses a mà, tot tractant d'evitar les màquines, a les quals no he apreciat gaire. Finalment però, he vist que no hi ha més remei que actualitzar-se. Per tot arreu sembla que l'ús de les TIC aporta noves perspectives i vies de comunicació que poden ajudar molt.
Així que, d'aquesta nova assignatura, desitjo aprendre a usar i comprendre les TIC com a part de la meva vida, cosa que suposa l'aplicació d'aquesta a allò que em vull dedicar: l'educació.
A partir d'ara doncs, parlaré de la meva experiència a la nova assignatura i de les reflexions que aquesta em pugui suggerir.

Primers dies amb la Sandra:
Aquests primers dies d'Alfabetització Digital he començat a comprendre com les tecnologies formen part de les nostres vides. Mai m'havia plantejat abans que una taula o una cadira poguessin entendre's com tecnologia. A l'aula, amb amb la Sandra Martínez, professora que ens proporciona el contingut relacionat amb la didàctica i educació organitzativa, tothom s'ha sobtat en plantejar-nos que gairebé tot el que ens envolta cada dia és tecnologia. Parlant amb amics sobre el tema, en general, passa el mateix, se sorprenen quan els comento que els castellers poden considerar-se tecnologia. Aleshores es crea debat. En general, tothom entén, després d'explicar que les tecnologies es comprenen com allò on l'home intervé, perquè els castellers són tecnologia organitzativa però a algú que altre no acaba d'estar-hi d'acord.
M'he parat a pensar doncs en com se'ns ha fet entendre la tecnologia al llarg de la nostra vida. Perquè coincidim en general i relacionem les tecnologies amb les màquines? És possible que les noves generacions les entenguin d'una altra manera? Facilitarà això el seu ús? Té a veure aquesta concepció de la tecnologia amb la por que en general té la gent a l'ús de les TIC? Si les noves generacions neixen envoltats de persones que en fan un ús quotidià, és possible que les comprenguin com a part de la seva vida?
Buscant una definició de tecnologia vaig trobar com aquestes tenen a veure, des que l'home és home, amb la seva adaptació al medi ambient. És per això que, si qualsevol eina com, per exemple, la que apareix a la fotografia conjunta, anomenat bifaç, feta servir per a tallar, es considera una de les primeres manifestacions tecnològiques de la humanitat, una cadira és, evidentment, tecnologia.
Tot i així, cal tenir en compte que aquesta tecnologia més primitiva esta molt lligada a la natura. No va ser doncs fins a l'etapa de la il·lustració en què es van fer els primers descobriments considerats com a científics, el desenvolupament de les gran ciutats i la posterior industrialització quan la tecnologia comença a ser puntera. És aleshores quan es pot deduir que la tecnologia comença a allunyar-se de la natura i es destina al desenvolupament de la societat, de les seves necessitats i a facilitar la vida de l'ésser humà en relació als demès. Avui en dia entenem l'actual societat tecnològica com la de la informació. Pot ser doncs que aquesta concepció negativa i reduïda de la tecnologia tingui a veure amb aquest allunyament progressiu de l'home i la natura (i també d'aprofitament de recursos naturals fins al seu extermini, per l'excés de consum que la nova societat suposa).
En fer el qüestionari que la Sandra ens va passar el primer dia, m'he adonat de quina manera les tecnologies han estat presents a la meva infantesa. Recordo passar-m'ho especialment bé jugant amb germans i cosins amb cotxes o trens de joguet, muntant-nos una ciutat amb tots els garatges, cases, botigues, escola i oficines. Però també recordo passar estones mirant la televisió, que m'agradava, tot i que no compartia entre converses amb germans i cosins sinó que més aviat ens mantenia quiets i callats. A l'escola, recordo gaudir fent pastissets de sorra amb aigua i jugar amb neumàtics de roda al pati i a l'aula dibuixant o bé fent sonar els instruments quan fèiem música. Ara, després de la reflexió sobre què és tecnologia puc dir que tot allò que he anomenat de la meva infància és tecnologia: artefactual els colors i els joguets o els instruments que utilitzava però organitzativa la forma en què muntàvem la ciutat o la manera de fer les pastissets de sorra. Per tant, puc dir que la tecnologia era molt present a la meva infància. En canvi, en aquella època les TIC no eren tant presents a la nostra vida més que en la televisió o el telèfon fixe. És doncs per això, perquè no he tingut a prop les TIC fins que no he sigut gran una de les raons per les quals no m'atrauen de forma especial? Sempre m'ha agradat més escriure a mà però reconec que és més còmode fer-ho a l'ordinador. En canvi, no trobo adequat que tot se'ns demani en format digital. Crec que s'hauria de donar més importància a l'activitat manual.
Considero que és favorable que els infants coneguin les TIC i els seus usos dins les seves possibilitats però sense oblidar la necessitat de treballar manualment, experimentar amb els 5 sentits, expressar-se lliurement de diverses formes. Hem de tenir en compte que l'infància és una etapa de desenvolupament a més de descobriment de l'entorn però també d'un mateix, per tant cal que facilitar aquest treball a partir de la diversitat de camins possibles. Així, les TIC poden ser un camí més per aprendre i experimentar.

Primers dies amb la Carolina:
En relació a aquesta concepció de tecnologia he recordat el vídeo del pedagog Ken Robinson que ens va passar la Carolina Martín, professora que ens proporciona el contingut relacionat amb l'educació visual i plàstica. El pedagog parla de com les escoles actuals segueixen el model educatiu que per al bon funcionament de la industrialització era necessari. En aquest model d'escola, els alumnes aprenen els conceptes bàsics requerits per al món laboral. Basant-se en assignatures que capaciten per a pensar amb el cap, oblidant-se del seu cos, han de renunciar al moviment i expressió lliure que els ajuda a ser ells mateixos, a ser feliços i, per tant a ser creatius, com naturalment ho són tots els infants.
Considero però que les TIC poden arribar a fer-nos conscients de les necessitat creativa dels humans alhora que de les que ens queden pendents en relació amb la natura. D'una banda, les necessitats dels humans, més enllà d'allò que les multinacionals ens fan creure, tenen poc a veure amb el consum cobdiciós i, més aviat estan relacionades amb les necessitats de creativitat, que ens ajuden a cadascú de nosaltres a ser, en l'expressió lliure del nostre ésser en relació amb els demès i, en definitiva, a ser feliços. D'altra banda, confio que, les TIC puguin ajudar a connectar la consciència de cadascú per fer-nos adonar de com estem tots naturalment lligats al planeta en que vivim i de la necessitat que tenim de cuidar-lo com ho fa ell amb nosaltres.
Respecte a primera classe que vam tenir amb la Carolina, en que ens va passar el vídeo d'una nena de 10 mesos que feia funcionar un iPad com si l'hagués utilitzat de tota la vida, vaig quedar ben sorpresa ja que la primera cosa que fa i ha fet sempre la meva neboda de 2 anys en veure una cosa nova és tirar-la terra o colpejar-la (com es pot veure a la imatge, en que està a punt de tirar un nino a terra). Així, aquest infant havia vist al seu pare usar-lo abans i el màxim moviment que va fer de l'aparell va ser observar-lo cuidadosament un moment per darrera. És cert que els infants tenen molta intuïció i aprenen ràpid. Una forma d'aprendre, com diu Piaget, és per imitació. És doncs necessari confiar més en els nostres petits perquè ens poden sorprendre més del que pensem i aprenen com esponges. Així que hauríem d'estar atents a allò que els mostrem. Una de les TIC de què discrepo és la televisió actual, ja que molts dels continguts que hi apareixen poden ser molt poc educatius.
Tot i així, hi ha programes, com per exemple "Una mà de contes", molt aconsellable per tothom. La Carolina ens ha proposat, a partir de la idea que es mostra ala pàgina del programa (www.unamadecontes.cat), fer un conte amb el Photoshop. Trobo que, tot i que no gens fàcil, és molt interessant utilitzar aquesta eina a l'aula, tant per a explicar contes com per introduir altres matèries d'aprenetatge per als petits. És una forma dinàmica i divertida a partir de la qual els infants poden també participar-hi amb l'ús de la pissarra digital.

Petit experiment:
Finalment, explicar que recentment vaig fer un petit experiment a casa en què vaig deixar el meu mòbil a la meva neboda de 2 anys. Ha vist utilitzar l'aparell per tots els familiars i ella sovint juga amb tota mena d'objectes que es converteixen en telèfons i els fa servir com a tals. Un cop va tenir el meu a les mans, el va començar a fer servir d'allò més bé: va utilitzar els botons perfectament, va saber arribar al menú, als jocs, a les aplicacions i fins i tot a gravar-se la veu però, en un moment donat, tota emocionada, va començar a colpejar-lo contra la taula i llavors vaig preferir treure-li de les mans per no quedar-me'n sense a part d'explicar-li suaument que els mòbils no es poden, de moment (a no ser que n'inventin uns de resistents als cops), ni donar cops, ni llançar a terra. Va ser llavors quan em va preguntar: No es pot tirar a terra? Jo el vull tirar-lo a terra... Vaig adonar-me doncs de com els adults som capaços de suggerir bones idees pels petits a partir de les prohibicions.