educant, aprenent i intercanviant

A la sessió de Mirades han sortit molts temes interessants. En concret m'ha agradat la resposta de les mestres a la qüestió de l'aprenentatge escrit de la llengua. Trobo molt bé que, com fan, de forma que no es corregeix als alumnes quan no escriuen bé, permet fomentar el fet d'escriure. Treuen importància a com l'han escrit i li donen a que l'han escrit. No corregeixen errors ortogràfics perquè es considera que encara estan aprenent alhora les formes fonètiques i, aleshores entenc que és lògic que, ja que la fonètica de les paraules és tan diferent de la seva escriptura, els infants apliquen la lògica escrivint així com creuen que es fa. Hi ha una evolució, han dit les mestres i hi ha un seguiment on es poden veure els canvis importants que cada infant va realitzant. També aprenen per interacció mútua quan es corregeixen entre ells. Estic molt d'acord amb elles amb que tenen molt temps per aprendre a escriure bé i que no cal pressionar als infants des de tan petits. Si ho fem només aconseguirem que avorreixin l'aprenentatge.
Una altra aspecte que m'ha agradat especialment per la forma d'enfocar-lo ha estat en el tracte que es dóna als infants especialment conflictius. M'ha agradat la manera en que l'escola Baró de Viver treballa: des de la relació, la convivència, a partir de la necessitat de treure l'agoixa en espais que ho permetin. El fet que aquesta escola sigui d'una línia facilita els moments d'abordar les dificultats de cada infant ja que permet l'atenció i seguiment personalitzat. Es donen prous casos conflictius ja que responen al context de famílies de classe baixa, sovint desestructurades en l'escola què es troba. Així, treballen amb l'infant, tractant d'anar negociant petits reptes que ha d'anar poc a poc ha d'anar complint. A més, ha optat per fomentar la participació de les famílies seguint la línia de les Comunitats d'aprenentatge per a la motivació i possible canvi social de l'entorn. És molt interessant el treball que realitzen amb les mares, creant ponts de comunicació que superen prejudicis: la creença de creure's inferior. Estan fent un treball no només educatiu sinó també social. El fet de conscienciar a les mares del rol tan important que realitzen com a educadores és tan important pels infants com per a la resta de la societat.
Per últim, una qüestió interessant que ha sorgit de la sessió és la idea de l'intercanvi entre escoles. És bo veure com es poden recolzar les unes a les altres en aspectes com compartir casa de colònies (Baró de Viver i Rosa dels Vents) per a poder reduir costos de l'excursió que a molts pares els és molt difícil pagar per la situació econòmica en què viuen. És també gràcies a aquest tipus de projectes (Universitat- escola) que possibiliten l'intercanvi i renovació de les diverses formes educatives entre escoles i mestres.

afrontem les pors

A l'exposició sobre Nens de vidre d'avui, l'Alibe i la Mireia ens han tret un tema ben interessant: les pors. Cadascú ha exposat allò que no li agrada o que l'angoixa. És aquest el primer pas que hem de fer per poder superar les nostres pors. Primer identificar, reconèixer i tenir consciència d'allò que ens fa estar neguitoses per poder afrontar i superar posteriorment l'angoixa. És tot un procés i entenc que cal fer-lo poc a poc. Considero convenient anar assolint petits reptes dia a dia i, mentrestant, anar pensant en opcions alternatives que ens fan sentir bé com les que les companyes hem anat expressant per a no provocar-nos ansietat i neguit: anar a la platja a relaxar-se, a la muntanya a passejar, parlar amb els amics, entre d'altres. D'altra banda, si evitem plantar cara a les nostres pors i els girem la cara, sempre les tindrem a sobre, mai les superarem i a més, ens faran sentir insegurs i dèbils cosa que farà minvar considerablement la nostra autoestima.
Els infants són molt sensibles a les pors i les mestres cal que els ajudem a anar-les superant. Cal fomentar la verbalització d'aquetes per a facilitar que ells mateixos en vagin sent conscients. És necessari fer un seguiment personalitzat de les pors per part de les mestres però també cal una implicació important de les families per a la seva superació. És important anar potenciant alhora l'autoestima dels infants que serà un punt clau per a anar afrontant les pors.

diversitat de punts de vista

L'exposició de la Marta i la Soraya ha estat molt bé ja que ens ha permès reflexionar sobre els diversos punts de vista que cadascú pot tenir sobre un mateix fet. Pel que fa al petit conte que ens ha fet fer amb mateixes paraules per ha totes, n'han sortit diverses històries però amb la companya hem coincidit amb la paraula que descrivia els diferents contes: escola. Ens han suggerit preguntes com: "què faríeu com ha mestres en aquest cas?" que ens han fet reflexionar. És important comprendre als infants des de cadascuna de les seves diverses formes de veure però cal, sobretot , la comunicació, la interacció, l'intercanvi i, estic molt d'acord amb la Patricia, és la mestra qui ha de promoure el diàleg entre els infants. Ha de entendre la situació de cadascú i treballar des de la diversitat per a la comprensió en la interacció entre els membres del grup.
Això m'ha fet pensar que per a fomentar la cooperació entre els infants hem de primer permetre 'ns a nosaltres mateixes experimentar-la de forma conscient. A l'estona que hem dedicat a la cotutoria, la companya m'ha explicat com, en fer la seva exposició, la Gemma i la Maria, van plantejar el tema de la cooperació i el treball en equip. A partir d'aquesta l'Anna va proposar una activitat molt interessant consistent en dibuixar a la pissarra, primer un dibuix on cadascú feia una cosa que en formava part però sense parlar amb les companyes. A continuació en feien un altre on parlaven entre elles de forma que posaven en comú, decidien què feien, planificaven. El primer dibuix va sortir una mica desordenat mentre que el segon era harmònic i agradable. El primer els va suggerir una història bastant caòtica mentre que del segon en va sorgir una de molt més comprensible. Això ens fa entendre com ens hem de comunicar: posant en comú, decidint tenint en compte als altres. Hem de ser conscients que el treball en equip formarà part del dia a dia a la nostra feina com a mestres i que, en planificar, avaluar, posar en comú ho hem de fer a partir del diàleg amb les companyes, comprenent els diversos punts de vista, dedicant-hi temps i perseverança i creure-hi, confiar amb què, en equip, no només els resultats són molt millors sinó que, a més n'aprenenem, i molt. D'aquesta manera, si creiem que els treball en equip ens aporta, podem fàcilment treballar per a què els infants ho experiementin a l'aula.

Autoestimant-nos

L'activitat proposada per l'Amagoia i la Keren ens ha donat molt bon rotllo a totes. Ens hem assegut en rotllana i cadascuna de nosaltres havíem de dir-li una qualitat a la persona que se s'asseia al mig. Ens ha potenciat l'autoestima a totes i, com a mínim a mi, m'han dit coses que m'han sorprès, coses que m'han agradat molt i que jo mateixa no valoro. Moltes vegades tracto de fer bé les coses i tot i que ho faig, jo mateixa no m'ho acabo de creure. A mesura que passa el temps vaig, cada vegada més, confiant en mi mateixa però considero que l'ambient en que vaig passar la meva infància no m'ho va afavorir gaire. Cal que incidim, sobretot en aquells infants que tendeixen a una baixa autoestima en fomentar una actitud positiva, d'autoestima. És necessari també estar en contacte amb els famílies i guiar-les per a que l'ambient sigui favorable a l'infant. Fent-los sentir estimats i valorants, els infants participen, interactuen i aprenen amb molta facilitat i, a més els permet una actitud positiva davant la vida que els pot ajudar en tots els sentits.
L'Anna ens ha portat llibres que parlen d'enfermetats mentals com l'anorexia, la bulímia o la vigorexia. Aquestes poden erardicar-se si es potencia l'autoestima de qui les pateix. Igualment, per evitar casos d'abusos, maltractament o drogadicció, l'autoestima és un tema clau a treballar.

Formes d'educar

Hem vist un vídeo Un preescolar alternatiu que parla sobre dues escoles bressol de Barcelona que eduquen de froma llibertària. És interessant veure com a aquestes escoles es treballa a partir de les necessitats dels infants i no de la societat, com a la majoria es fa. A l'aula hem buscat les assemblances i les diferències entre el funacionament d'aquetes escoles i les que nosaltres anem a participar. N'hi ha prous i la majoria són molt més positives de la forma que es fa a les llibertàries: la confiança que es té en els infants i el paper de mediador dels mestres, la important participació i presa de decisions dels pares, la interacció entre alumnes de diverses edats en tot moment, l'atenció més personalitzada que es proporciona a cada infant, entre d'altres que permeten que els alumnes es desenvolupin de forma autònoma, fent raonaments per sí sols, ajudant a l'adquisició de responsabilitat i d'afrontar al vida amb autostestima i seguretat. L'únic inconvenient que trobo d'aquestes escoles és que són selectes. A la societat en què vivim, projectes com aquests tan sols són possibles entre gent privilegiada. Caldria el recolzament de l'administració perquè fos accessible per a tothom i d'això n'estem molt lluny. De totes formes, crec que l'educació anirà canviant en aquest sentit. Els Encants, per exemple és una escola pública de nova creació que està posant en pràctica dinàmiques en les quals els alumnes en són els protagonistes: els deixen triar a quin dels racons prefereixen participar i ho fan lliurement. Els mestres tan sols fan de mediadors en la dinàmica.
A l'Eulàlia Bota he pogut observar que cada mestra ho fa de forma diferent però moltes ho fan tractant de deixar llibertat a l'alumne, no perden la calma si hi ha conflictes i tracten de fer-s'ho prou bé per a aconseguir que siguin el mateix alumne qui raoni i refelxioni sobre allò que fa. Considero que és molt bo que els infants puguin treballar a partir de diferents formes d'enfocar l'educació. Crec que, entre el conjunt de totes les mestres d'una escola, es pot proporcionar aquesta diversitat que també es trobaran al llarg de la vida dins i fora de les escoles.

Tres caixes d'art

Ha estat un plaer haver sentit la màgia de tres artistes a partir de les caixes de la Lourdes Martí. Ens ha mostrat i ens ha omplert de ganes d'experiementar amb les propostes que de cada artista ens ha ofert. És sorprenent com a partir de l'art es poden treballar diverses matèries, facilitar el desenvolupament de capacitats, habilitats i competències i, a més aconseguint així la motivació dels infants, ja que aprenen de forma lúdica. S'aconsegueix també treballar el cooperativisme, la convivència i l'expressió. La lectura d'obres permet l'expressió fent ús de la imaginació: s'inventen històries que permeten interpretar el seu punt de vista a més d'allò que senten. Totes les activitats proposades ens faciliten al comunicació dels infants i permeten veure les matèries des d'un punt de vista creatiu. M'ha sorprès en especial la Caixa Tapiesa, basada en les textures i el materials de l'entorn. Aquesta permet en especial l'experiemntació a partir de materials que permet als infants comprendre l seu entorn. M'ha recordat a la expsició de la Tamara i la Raquel, on se'ns van fer tocar diverses matèries amb els ulls tancats. Com ha dit la Lourdes: toquem quan realment volem conèixer. M'ha cridat l'atenció també la història que a partir d'imatges explica la vida de cada artista ja que, a més d'ajudar a comprendre les obres, facilita la comprensió d'una altra forma de vida, molt diferent a la d'avui, que forma part de la història de tots nosaltres. La Caixa Miroia, que treballa amb els símbols i els colors m'ha sorprès per l'enfocament que la Lourdes li ha donat a l'expressivitat dels colors i les figures senzilles que als infants els arriba de forma molt familiar amb jocs molt ben adaptats: cosir i joc d'estrelles, memoris, làmines amb el procés d'evolució de els figures, que es poden colorejar en estar plastificades.
Finalment, la Caixa Picàssia, és fantàsticament adaptable a promoure entre els infants l'expressió dels sentiments i les emocions ja que la Lourdes ho facilita a través de les etapes per les quals va passar Picasso: la blava (la tristor), la rosa (el circ) a aprtir de les quasl ha elaborat models d'activitats diversos.
Crec que totes les caixes es poden perfectament adapatar a diverses edats. Seria molt bò que es pogués treballar no només a nivell d'infantil sinó també a primària amb recursos com aquest. La Lourdes no ha trobat gaire recolzament que la pugui ajudar a tirar plenament endavant el seu projecte. És una llàstima que no es fomentin i es prenguin recursos com aquest com a models de la forma amb què hauriem d'enfocar l'educació.

Els infants escullen espai

Els infants que els tocava anglès o hort han pogut escollir a quin dels dos espais preferien anar. Les mestres els ho han ofert i semblava que ells ho tenien clar. S'han repartit prou bé tot i que a anglès, on he participat avui, eren bastants. Mentre la Marta preparava el radiocaset amb les cançons m'he quedat a fora mostrant-los, abans d'entrar, quines lletres hi havia a la porta i que dèien. Els de p5 ho sabien molt bé: Let's play! Hem entrat cantant Good morning i la sessió ha estat prou semblant a l'anterior, només que avui eren molts infants i era més difícil coordinar el joc tractant de que parlessin en anglès. Tot i axí, l'estona m'ha pasat ben ràpidament. En poca estona ja haviem de recollir: Let's tidy up! Avui no hem fet recordatori de paraules que hem après però han cantat més cançons. Normalment es canta amb acompanyament del ràdiocaset però avui m'han cantat una nova cançó ells solets: Twinkle, twinkle little star. M'ha encantat!
En deixar-los escollir a l'inici, pensàvem que a l'espai d'anglès ben pocs s'apuntarien i no ha estat així. En aquest espai els infants realitzen dues de les coses que, en general, més els agrada més: jugar i cantar. És a través d'una forma lúdica d'aprendre que els infants es motiven. Una llengua no és fàcil d'aprendre però amb el joc la gaudeixen i amb les cançons, acompanyats de gestos que les il·lustren, es pot observar com s'ho passen de bé.

Amb alegria

Les activitats que ens ha proposat l'Anna a partir del llibre de Doni Tamblyn Reír y aprender, ens han permès posar en pràctica idees que ens poden ajudar a millorar la forma amb què ens prenem la vida i que podem molt bé aplicar a la nostra tasca com a mestres. Prendre's els fracassos amb humor i afrontar la vida trobant la part positiva són aspectes que ens poden ajudar a tots. Exercicis com parlar amb la llengua enfora ens poden fer riure per l'absurda situació que provoquen ja que no són usuals a la vida qutidiana i és per això que ens fan riure. Riure dels altres, amb els altres com de nosaltres mateixos és relaxant i, per tant, sa. Doni Tamblyn treballa el sentit de l'humor en l'ensenyament perquè aquets sigui eficient. L'humor ajuda a motivar i a prestar atenció a part que oxigena facilitant així la intel·ligència.
Hem rigut molt i ens ho hem passat bé tot i que trobar la part positiva d'algunes frases dures proposades sembla, de vegades, difícil. Crec que prendre's les coses positivament ajuda a acceptar la vida tal com és i, per tant, ha estar satisfet d'un mateix, podent d'aquesta manera afrontar la vida amb optimisme. Entenc doncs, que la imaginació ens ajuda a comprendre la vida amb alegria. No hem de tenir por al ridícul. El sentit del ridicul repon a prejudicis marcats a la societat. Fer el ridícul forma part de la nostra feina, els infants poden trobar ridícul coses que noslatres no. Jugar és fer el ridícul. Feiem el ridícul jugant a un, dos tres pica-paret la sessió anterior? Doncs apa, jo vull continuar fent el ridícul i rient sempre que sigui conscinent de per què ho faig.
Els infants ho fan espontàniament. Es prenen la vida amb alegria a no ser que nosaltres els enviem missatges negatius. És sorprenent la capacitat dels infants de buscar insistentment la diversió i felicitat, però aquesta pot veure's enderrocada amb un continu de negativitat. Recordo, treballant en un espai de nadons on les mares patien maltractaements, els plors insistents dels nadons de mesos en separar-se de la mare. En aconseguir tranquilitzar-los però el nadó resultava ser feliç per uns instants ja que el medi ho permetia. Una nena de cinc anys que també hi acudia era molt entremalaida, em recorda a en Pau de Nens de vidre, però es cuidava dels petits amb molt de carinyo. En casos com aquests, veiem que els infants busquen l'alegria evadint-se de la realitat, usant la imaginació com a reproductora dels seus desitjos de felicitat que no troben en el seu entorn. Cal doncs que prenguem atenció a aquetes situacions, que poguem trobar-hi el sentit positiu si ens hi trobem i que el poguem transmentre als infants.

Fem d'exploradors

He participat per segona vegada a l'espai de l'hort però no he pogut observar una sessió molt diferent a la del primer dia. Hem començat a l'aula, on els infants han fet hipòtesis sobre allò que veureien a l'hort i després, amb colors, ho han dibuixat en cartolines per grups. A continuació, asseguts en rotllana, la mestra ens ha fet treure els barrets d'explorador que tots duem a les butxaques i ens l'hem posat, ha explicat les capsetes transparents que ens enduriem per recollir coses interessants, ha donat brúixoles als exploradors, sobretot als més grans, a compartir amb els petits, i hem anat a l'hort a comprovar si allò que s'havia deduit es corresponia amb la realitat.
Hem observat, hem tocat, hem olorat i hem après com són les plantes i a quin fruit o verdura pertanyen. Hem agafat alguna formiga i algún fruit.
En tornar a l'aula hem pogut adonar-nos de les coses que no haviem vist a l'hort com per exemple les pastanagues, que creixen sota terra i aquelles que si, com els enciams.










Hem pogut observar les formigues i tocar i olorar ben d'a prop els fruits recollits. M'ha semblat molt bona idea la de tractar d'imaginar i després investigar. D'aquesta manera es formenta la curosistat des infants i, un cop s'hi troben fan una mirada més conscient d'allò que observen.