Amb alegria

Les activitats que ens ha proposat l'Anna a partir del llibre de Doni Tamblyn Reír y aprender, ens han permès posar en pràctica idees que ens poden ajudar a millorar la forma amb què ens prenem la vida i que podem molt bé aplicar a la nostra tasca com a mestres. Prendre's els fracassos amb humor i afrontar la vida trobant la part positiva són aspectes que ens poden ajudar a tots. Exercicis com parlar amb la llengua enfora ens poden fer riure per l'absurda situació que provoquen ja que no són usuals a la vida qutidiana i és per això que ens fan riure. Riure dels altres, amb els altres com de nosaltres mateixos és relaxant i, per tant, sa. Doni Tamblyn treballa el sentit de l'humor en l'ensenyament perquè aquets sigui eficient. L'humor ajuda a motivar i a prestar atenció a part que oxigena facilitant així la intel·ligència.
Hem rigut molt i ens ho hem passat bé tot i que trobar la part positiva d'algunes frases dures proposades sembla, de vegades, difícil. Crec que prendre's les coses positivament ajuda a acceptar la vida tal com és i, per tant, ha estar satisfet d'un mateix, podent d'aquesta manera afrontar la vida amb optimisme. Entenc doncs, que la imaginació ens ajuda a comprendre la vida amb alegria. No hem de tenir por al ridícul. El sentit del ridicul repon a prejudicis marcats a la societat. Fer el ridícul forma part de la nostra feina, els infants poden trobar ridícul coses que noslatres no. Jugar és fer el ridícul. Feiem el ridícul jugant a un, dos tres pica-paret la sessió anterior? Doncs apa, jo vull continuar fent el ridícul i rient sempre que sigui conscinent de per què ho faig.
Els infants ho fan espontàniament. Es prenen la vida amb alegria a no ser que nosaltres els enviem missatges negatius. És sorprenent la capacitat dels infants de buscar insistentment la diversió i felicitat, però aquesta pot veure's enderrocada amb un continu de negativitat. Recordo, treballant en un espai de nadons on les mares patien maltractaements, els plors insistents dels nadons de mesos en separar-se de la mare. En aconseguir tranquilitzar-los però el nadó resultava ser feliç per uns instants ja que el medi ho permetia. Una nena de cinc anys que també hi acudia era molt entremalaida, em recorda a en Pau de Nens de vidre, però es cuidava dels petits amb molt de carinyo. En casos com aquests, veiem que els infants busquen l'alegria evadint-se de la realitat, usant la imaginació com a reproductora dels seus desitjos de felicitat que no troben en el seu entorn. Cal doncs que prenguem atenció a aquetes situacions, que poguem trobar-hi el sentit positiu si ens hi trobem i que el poguem transmentre als infants.