què hem de tenir en compte

La sessió amb els mestres d'avui ha estat força interessant, sobretot pel que fa a la relació més propera que hem tingut en grup més reduït amb la mestra de l'escola, en el meu cas, de l'Eulàlia Bota. Així, hem pogut parlar directament de la nostra de la seva experiència, cosa que ha facilitat molt l'intercanvi.
Nosaltres vam comunicar-li què ens havia agradat de la ostra experiència a les escoles com ara observar a les mestres i les seva capacitat de portar a terme una classe da tants infants per aula o de l'habilitat de resolució de conflictes de totes elles. Però trobo especialment interessant algunes de les coses que ens va transmetre la mestra a partir de la seva experiència coma a mestra:
En primer lloc, una de les coses que ens ha transmès la Mercè a tenir molt en compte és la idea de que ser mestra és un repte per a cada curs i per a cada dia, que cal estar obert a els canvies que en tot moment es puguin donar. Conèixer bé als infants és un requisit imprescindible que cal anar treballant dia a dia i tot i posar-nos a proposar les activitats que creiem convenients, cal estar disposat a poder-les canviar segons les situacions que se'ns presentin. És necessari doncs, sense pretendre grans objectius, comprendre que els infants fan fins on poden i no demanar-los gaire més.
En segon lloc, cal comprendre que el treball en equip forma part indispensable de la feina a l'escola i que cal que aquest equip treballi colaborativament i funcioni en renovació constant, a partir de l'autovaloració, autocrítica per anar mica en mica millorant. Tot i així, hi ha molts diversitat de formes de treballar i trobar el punt d'acord no és fàcil. És així com cal que l'escola tingui una mínima ideologia establerta al PEC. Segons ens va transmetre la Mercè, l'Eulàlia Bota no té molt marcada una forma clara de funcionar així que hi ha molta diversitat i cada aula funciona ben diferent. La mestra ens indica que treballar a escoles grans no és fàcil ja que cal temps del qual no es disposa per a posar-se d'acord amb les mestres de la mateixa línia. Tot i així, vaig creure convenient aportar que la diversitat en les formes d'educar és positiu ja que és amb què es infants es trobaran, amb mestres diferents que treballen de forma diversa i amb molt tipus de gent, al llarg de la vida. A més, la mestra ens va comunicar que darrera de la feina a l'aula hi ha tot un esforç, feina tant d'equip com individual que nosaltres no he vist i que cal que valorem.

quant hem après

M'he perdut dos dies de classe. El meu pare va morir sobtadament dimecres i no ha està sent gent fàcil de pair. No va patir, i això és un consol. De fet, ell ho deia que preferia fer-ho així. No obstant a estat massa d'hora, moltes coses per viure i conviure li han i ens han quedat. Així és la vida i, mai pots esperar ni creure que et poden passar aquestes coses fins que no t'arriben i, tot i així, encar resulta difícil de creure. Ara és moment de recolzar amb força la meva mare i viure, tal i com hem fet ens els últims dies en companyia de la familia, que això ajuda, i molt.
Hem fet cotutoria però poquetes cosetes ens han quedat per explicar. Sembla que em après i viscut moltes coses. Aquesta assignatura ens ha proporcionat moltes experiències que s'han viscut de moltes diverses formes per cadascuna de nosaltres. Hi ha una cosa però que ens ha quedat clara: és visquent, experimentant la intervenció a l'aula de què s'aprén, a través de la pràctica que un en va recollint i troabnt la pròpia. Aquesta ha estat una experiència unica que mai m'hagués imaginat de poder gaudir des del primer curs de la carrera i inolvidable, ja que ens servirà per a la nostra professió i vida.

nova experiència i cooperació

Avui és un dia molt important per alguns dels infants de l'escola Eulàlia Bota. A l'espai de plàstica fem fang i per alguns d'ells és el primer dia que el palpen. Així, la mestra reparteix una peça del material per a cadascú i deixa una bona estona perquè el puguin tocar i amassar. Després d'haver realitzat tants i tants treballs i finalment l'examen a l'assignatura de psicologia, els conceptes m'han quedat ben clars i puc afirmar que, en el moment en que deixa temps per a experimenta, la mestra està realitzant una ajuda ajustada a les necessitats dels infants, ja que promou la descoberta lliure i, per tant a cada ritme d'aprenentatge de cada infant al nou material. És interessant observar la diversitat de formes de manipular la nova matèria: alguns es mostren estranys i triguen a posar-se a modificar el bloc, d'altres emocionats aixafen, treuen d'aquí o d'allà; cadascú ho viu a la seva manera. Els alumnes de P5 ja coneixen prou bé el fang i entre uns quants proposen fer una bola ben gran adjuntant els seus trossos. Fantàstic! A més de treballar la psicomotricitat, la capacitat creativa o d'experimentació, indirectament es fomenta la cooperació! Aquests infants ens sorprenen cada dia més.















En veure-ho, els més petits també es van animant poc a poc a col·laborar, sobretot en parelles.
Però el taller no acaba aquí: l'Eulàlia reparteix pedretes de colors, trossos de tela que els infants fan servir per decorar les seves figures que queden ben boniques. Finalment, es deixen assecar a una taula que muntem al passadís perquè tothom les pugui contemplar quan hi passa. Abans però, cadascú escriu el seu nom en un paperet que indica l'autor o autors i el nom de l'obra d'art, com per exemple: "la obra gigante de luxa" o bé "al bulca de culos".

Comprenent la diversitat

Avui la Núria i la Maria han fet una exposició que ens ha fet pensar en les diversitat que ens podem trobar entre els nostres alumnes a l'aula. Lògicament ens trobarem diferències en les formes de fer, nivells d'aprenentatge o de relacionar-se entre els nostres alumnes. Però a més a més, la Maria i la Núria ens han fet reflexionar sobre les diversitat de situacions que es poden donar en referència a aquests alumnes a causa de que estiguin passant per moments difícils (pel trencament d'un braç, separació de pares o naixament d'un germanet) o bé que esd donin casos que requereixen especial dedicació durant un període més llarg (una infant celíac o un de novingut). A partir de diverses situacions en què es poden donar a l'aula a l'entorn a les diferències, la Núria i la Maria ens han fet refelxionar sobre els possibles conflictes que ens podem trobar i les possibilitats de resolució que creiem necessàries. Ens han fet interpretar, cosa que ens ha permés viure-ho i ens hem adonat de com és de necessari adoptar una aptitud positiva davant les dificultats dels infants. Ells necessiten que els animem en tot moment, que comprenguin que tot i que diferents, formen part d'un grup amb què pot comptar: compertir, passar-s'ho bé, aprendre, entre d'altres. Cal doncs que les mestres posem émfasi no només en animar i motivar als infants que més ho necessiten sinó també fer comprendre a tots i cadascún dels alumnes de l'aula la necessitat que un alumne pot tenir d'especial atenció en un moment donat, duarant un període o a més llarg termini i tractar que tots també s'impliquin en la mostra d'afecte i atenció cap a l'infant amb més necessitat.
En acabar l'exposició, l'Anna ens ha parlat de la seva experiència a la República Dominicana com a formadora de futur educadors socials del país. Les seves paraules m'han fet mossegar les dents. Nosaltres vivint tan bé a l'entorn que ens ha tocat i ells passant-ho tan malament. Nosaltres aquí vivint amb més i, en canvi valorant tan poc i ells allà sobrevisquent amb tan poc i gaudint de les petiteses. Aquesta societat tan marcada per carcasses, aquella tan sentida des de dins.

Barregem i compartim

A l'espai de plàstica hem tornat a experimentar. Aquesta vegada amb una massa de farina i aigua, els infants han pogut anar palpant, investigant i descobrir les seves possibilitats. Cadascun ho feia a la seva manera però hi ha hagut moments en què compartien l'experiència, com ara quan s'han animat a escampar la massa sobre l'empaperat que protegia la taula. Així és com han acabat barrejant tota la massa deixant la superfície on treballar tota untada. Però el taller no s'ha acabat aquí, la mestra els ha repartit una cartolina blanca i a sobre, la mateixa massa però calenta. Han pogut palpar i comparar amb la massa anterior, aquesta més densa i han sortit, junt amb pintures de colors barrejades, vertaderes obres d'art.
D'aquesta manera, els infants no només han pogut gaudir de l'activitat sinó que també han treballat la piscomotricitat fina, l'escriptura, ja que mentre investigaven les possibilitats del material anaven escrivint o dibuixant. Però l'activitat ha potenciat també les relacions entre els membres del grup quan, per exemple, l'infant posa en pràctica una nova forma de fer i els altres la segueixen, de forma que se sent protagonista per un moment o bé quan sorgeix la idea de posar en comú el material de cadascú, cosa que suposa arribar a compartir. Finalment, s'han ajuntat tots els treballs, amb els títols característics que cadascú ha posat al seu dibuix (un tobogán molt llarg o un altre sense escales, esgarrapades d'un gat, quan els núvols es transformen en gris i fan pluja, una casa que es transforma en lleó, un símbol de xana, entre d'altres) i s'han penjat tot formant un mural conjunt.

el joc i la identitat

Hem pogut comprovar com el joc ens ajuda a comprendre'ns més a nosaltres mateixes. La Cristina i la Laia ens han preparat una activitat que ens ha permès experiementar amb les nostres habilitats i límits a través del joc: a partir de la imitació, representant a una de les companyes de classe, per tant, posant-se en el seu lloc; dibuixant-nos a nosaltres mateixes tot fent-nos un autoretrat o bé fent enormes bombolles posant en pràctica les nostres habilitats motrius. L'activitat per tant ens ha proporcionat una visió més clara de les nostres possibilitats alhora que ens ho hem passat bé, hem rigut i compartit. D'aquesta forma hem pogut aprendre i comprendre una mica més de nosaltres mateixes. Com ens ha explicat la Patricia, hem comprovat el joc és un assaig de la vida per mesurar-se a un mateix.
Una de les coses que hem de tenir molt presents quan siguem mestres és que per als infants, els joc és una forma inconsicent i divertida d'aprendre. Així, si ens ho proposem i preparem bé, podem enfocar l'aprenentgatge en forma de joc i així sempre serà molt més agradable i assequible per als infants.
La reflexió de l'exposició sobre els nens de vidre ens ha dut també a pensar en com ens comportem entre noslatres. Si davant en Pau els companys tenen ens actitud de compensió, per a en Pau és més fàcil tractar de desenvolupar les seves capacitats però si el predetereminen com a company conflictiu li serà molt més dificultós l'aprenentatge ja que ell mateix actuarà tal i com l'estant etiquetant. Com a mestres que serem hem de tractar d'evitar estigmatitzar per facilitar i no deixar de donar oportunitats diverses als alumnes tot i les dificultats que alguns pugin tenir.

experimentant

Juntament amb la Maria, hem anat a buscar el grup dels infants que duien la pinça de color fusta. Feia molts dies que no veniem a l'escola i ja en teniem de ganes. Hem sentit en especial allò que vam parlar divendres passat amb les mestres: que els infants ens tracten com a unes mes tres més. El taller ha estat fantàstic. Diversos tipus de papers: de vidre, de celofana, de pinotxo i de cotó fluix. Es tractava d'experimentar i veure què passava a cada tipus de paper en guixar-hi amb una cera. Han pogut observar que el cotó fluix costa moltíssim de guixar i, en canvi, el paper de vidre deixa fer una traç ben clar. Ha anat prou bé. A cada la taula experimentaven més o menys: a una de les taules s'han dedicat més aviat a fer dibuixos sobre les papers, a una altra a pintar tot un paper d'un color i, a la taula dels més curiosos han decobert diverses coses: que guixant amb la cera blava sobre el paper de celofana groc es veu verd o que la forma de guixar bé el cotó és fregant-lo sobre el paper de vidre pintat de cera. Tots aquests experiments han estat possibles amb l'ajuda de l'Eulàlia, la mestra que duu l'espai. És molt interessant veure com poden experimentar, tot i que hi ha grups que descobreixen més que d'altres. Crec que la curiosotat és diferent a cada alumne i que pot ser que, a partir del descobriment d'un d'ells, animi als altres a probar però considero que cadascu té la seva forma d'investigar i potser hi ha infants que necessiten més temps per entendre i que en un sol taller no ho poden arribar a assolir tot.














De totes formes ens ho hem passat tots molt bé. Potser l'Eric, que estava una mica mimós, deduiexo que perquè no havia dormit bé o prou de forma que per cada cosa que feia necessitava el consell i aprovació de les adultes. En un moment, la mestra li ha preguntat: què et passa Eric? No coneixem prou bé als infants com per saber si una actitud com aquesta és normal en aquest infant i potser no sabem prou com actuar però crec que hem fet bé en anar donant-li suport potser de forma més atenta a l'Eric, que més ho demanava, ja que tot plegat indicava que es tractava d'una necessitat momentània d'aquest dia que calia atendre per tal que l'infant se senti recolzat i segur.