dijous, 13 de maig del 2010

Comprenent la diversitat

Avui la Núria i la Maria han fet una exposició que ens ha fet pensar en les diversitat que ens podem trobar entre els nostres alumnes a l'aula. Lògicament ens trobarem diferències en les formes de fer, nivells d'aprenentatge o de relacionar-se entre els nostres alumnes. Però a més a més, la Maria i la Núria ens han fet reflexionar sobre les diversitat de situacions que es poden donar en referència a aquests alumnes a causa de que estiguin passant per moments difícils (pel trencament d'un braç, separació de pares o naixament d'un germanet) o bé que esd donin casos que requereixen especial dedicació durant un període més llarg (una infant celíac o un de novingut). A partir de diverses situacions en què es poden donar a l'aula a l'entorn a les diferències, la Núria i la Maria ens han fet refelxionar sobre els possibles conflictes que ens podem trobar i les possibilitats de resolució que creiem necessàries. Ens han fet interpretar, cosa que ens ha permés viure-ho i ens hem adonat de com és de necessari adoptar una aptitud positiva davant les dificultats dels infants. Ells necessiten que els animem en tot moment, que comprenguin que tot i que diferents, formen part d'un grup amb què pot comptar: compertir, passar-s'ho bé, aprendre, entre d'altres. Cal doncs que les mestres posem émfasi no només en animar i motivar als infants que més ho necessiten sinó també fer comprendre a tots i cadascún dels alumnes de l'aula la necessitat que un alumne pot tenir d'especial atenció en un moment donat, duarant un període o a més llarg termini i tractar que tots també s'impliquin en la mostra d'afecte i atenció cap a l'infant amb més necessitat.
En acabar l'exposició, l'Anna ens ha parlat de la seva experiència a la República Dominicana com a formadora de futur educadors socials del país. Les seves paraules m'han fet mossegar les dents. Nosaltres vivint tan bé a l'entorn que ens ha tocat i ells passant-ho tan malament. Nosaltres aquí vivint amb més i, en canvi valorant tan poc i ells allà sobrevisquent amb tan poc i gaudint de les petiteses. Aquesta societat tan marcada per carcasses, aquella tan sentida des de dins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada