dimarts, 4 de maig del 2010

experimentant

Juntament amb la Maria, hem anat a buscar el grup dels infants que duien la pinça de color fusta. Feia molts dies que no veniem a l'escola i ja en teniem de ganes. Hem sentit en especial allò que vam parlar divendres passat amb les mestres: que els infants ens tracten com a unes mes tres més. El taller ha estat fantàstic. Diversos tipus de papers: de vidre, de celofana, de pinotxo i de cotó fluix. Es tractava d'experimentar i veure què passava a cada tipus de paper en guixar-hi amb una cera. Han pogut observar que el cotó fluix costa moltíssim de guixar i, en canvi, el paper de vidre deixa fer una traç ben clar. Ha anat prou bé. A cada la taula experimentaven més o menys: a una de les taules s'han dedicat més aviat a fer dibuixos sobre les papers, a una altra a pintar tot un paper d'un color i, a la taula dels més curiosos han decobert diverses coses: que guixant amb la cera blava sobre el paper de celofana groc es veu verd o que la forma de guixar bé el cotó és fregant-lo sobre el paper de vidre pintat de cera. Tots aquests experiments han estat possibles amb l'ajuda de l'Eulàlia, la mestra que duu l'espai. És molt interessant veure com poden experimentar, tot i que hi ha grups que descobreixen més que d'altres. Crec que la curiosotat és diferent a cada alumne i que pot ser que, a partir del descobriment d'un d'ells, animi als altres a probar però considero que cadascu té la seva forma d'investigar i potser hi ha infants que necessiten més temps per entendre i que en un sol taller no ho poden arribar a assolir tot.














De totes formes ens ho hem passat tots molt bé. Potser l'Eric, que estava una mica mimós, deduiexo que perquè no havia dormit bé o prou de forma que per cada cosa que feia necessitava el consell i aprovació de les adultes. En un moment, la mestra li ha preguntat: què et passa Eric? No coneixem prou bé als infants com per saber si una actitud com aquesta és normal en aquest infant i potser no sabem prou com actuar però crec que hem fet bé en anar donant-li suport potser de forma més atenta a l'Eric, que més ho demanava, ja que tot plegat indicava que es tractava d'una necessitat momentània d'aquest dia que calia atendre per tal que l'infant se senti recolzat i segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada