M'he perdut dos dies de classe. El meu pare va morir sobtadament dimecres i no ha està sent gent fàcil de pair. No va patir, i això és un consol. De fet, ell ho deia que preferia fer-ho així. No obstant a estat massa d'hora, moltes coses per viure i conviure li han i ens han quedat. Així és la vida i, mai pots esperar ni creure que et poden passar aquestes coses fins que no t'arriben i, tot i així, encar resulta difícil de creure. Ara és moment de recolzar amb força la meva mare i viure, tal i com hem fet ens els últims dies en companyia de la familia, que això ajuda, i molt.
Hem fet cotutoria però poquetes cosetes ens han quedat per explicar. Sembla que em après i viscut moltes coses. Aquesta assignatura ens ha proporcionat moltes experiències que s'han viscut de moltes diverses formes per cadascuna de nosaltres. Hi ha una cosa però que ens ha quedat clara: és visquent, experimentant la intervenció a l'aula de què s'aprén, a través de la pràctica que un en va recollint i troabnt la pròpia. Aquesta ha estat una experiència unica que mai m'hagués imaginat de poder gaudir des del primer curs de la carrera i inolvidable, ja que ens servirà per a la nostra professió i vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada