Experimentant a partir del tacte, el joc o el teatre

Les companyes: la Raquel i la Tamara, han fet avui la seva exposició. Ha estat molt experimental i divertida. En palapar amb el tacte sense poder veure que tocava ha permés adonar-nos com estem molt condicionats pel visual. Tot ens entra pels ulls abans de per cap altre sentit, i en tenim 4 que no els fem servir ben poquet. Sobretot el tacte, el tenim prou oblidat. el tacte permet el contacte que possibilita un coneixement més proper. Jugar a Un, dos tres, pica-paret ha sigut molt divertit. Ens ha permés recordar i tornar a fer com quan erem petites. Sembla increïble com passa el temps i, en fer-nos grans anem oblidant aquelles coses divertides amb què ens ho passavem tan bé. Avui hem pogut comprovar com aquelles coses també ens diverteixen ara, en ser grans, i que va molt bé jugar per a poder-nos entendre en totes les nosatres alhora que als infants. D'alguna manera, podem entendre als petits posant-nos al seu lloc i recordant com erem. Jugar forma part de la nostra feina educativa amb els petits. Hem de permetre'ns jugar com ho feiem però ara amb la capacitat de tenir la conciencia ben clara d'allò que pretenem aconseguir mitjançant el joc: divertir-nos, descarregar, relacionar-nos, fer exercici, etc.
A continuació hem anat participar a les jornades de Teatre Formatiu que s'estan duent a terme a la universitat. M'ha sorprès la iniciativa i ganes d'experimentar que en Ricard Soler i Mallol ens ha transmès. Ens ha fet veure com el teatre pot anar més enllà d'allò que considerem convencionalment. Per a la companyia que treballa, Okené, els teatre es conforma dins la creativitat i innovació. Amb una forma de treballar col·lectiva, en colaboració i de forma equitativa, experimenta tant en les idees escenogràiques com en la música, els materials que fan servir, els medis: titelles, circ, espais. Totes les idees que ens ha aportat en Ricard són molt adaptables als infants. Amb ells podem experimentar la posta en escena de diverses formes: ombres xines, titelles o putxinelis fets manualment o històries que les mateixos infants s'inventin. Com aquests actors i creadors hem de permetre'ns la possibilitat d'experimentar i, com a mestres, fomentar-la entre els infants.
M'ha cridat l'atenció una obra que estaria bé d'anar a veure, L'amant, una lectura dramatitzada que refelxiona sobre al identitat: què és el que et fa ser/ sentir estar en parella. Trobo molt interessant sobretot el fet que els actors llegeixen els seus papers i ells amteixos decideixen quan recórrer a la lectura, quan forçar la situació amb el paper preparat o quan no. Això em fa pensar en la planificació que els mestres hem de tenir preparada per a les nostres classes i en la capacitat que hi tenim nosaltres d'improvitzar segons la situació que en dona, segons l'estat d'ànim, el volum d'alumnes que tinguem o les mancances que ens trobem que els infants tenen en un moment donat.
Una altra aspecte interessant a tenir en compte de la companyia de teatre Okené és la forma de treballar en col·lectivitat. Quan fem de mestres treballar conjuntament amb altres mestres formarà part del nostre dia a dia però, a més, entre els inafants cal que plantegem dinàmiques d'equip, ja que així facilitarem la interacció i, per tant, l'aprentatge i l'auotestima dels infants.

Fent anglès

Avui ha vingut la mestra d'anglès, la Marta. És una mestra molt positiva que enfoca molt bé l'espai d'anglès. Hem entrat a classe cantant la cançó de Good Morning, ens hem assegut en rotllana i hem contunuat cantant I like to eat apples and bananes. Cantar anima als infants i, encara que no se sàpiguen les cançons, és interessant veure fan els gestos que les acompanyen o mouen la boca provant de cantar. La mestra fa una explicació breu de l'espai, es jugarà al supermarket i al restaurant sembla que els nanos ja saben com va tot. En jugar alsd racons els infants han tractat d'usar les paraules que sabien en anglès preguntaven aquelles que no sabien. L'important per la Marta és que els infants aprenguina dir: good morning, please i thank you. I té raó, amb això ja ha après molt! Tot i així jo em segueixo sorprenent de com ho entenen quan els parlo en anglès, sobretot els de p5.
Per acabar la sessió, s'ha fet una ronda de paraules en anglès apreses avui. Això ha permès també una refelxió d'allò a que s'ha jugat, els rols que ha tingut cadascú durant el joc que vaig trobar a faltar l'últim dia que es va fer anglès sense la Marta. Crec que la reflexió posterior a l'espai de joc és molt important per entendre el joc dins l'aprenentatge, per a l'autoregulació i autoconcepte. Hem acabat cantant, la marta ha felicitat a tothom per haver participat perquè hoi han fet molt bé tots. la senseció en sortir ha estat moilt bona, tots contents i satisfets. Una vegada més puc corroborar com són d'importants els elogis i missatges possitius!

Intercanvi amb mestres i Aquàrium

A la cotutoria amb les mestres, l'intercanvi ha estat molt enriquidor. Totes les mestres han introduit aspectes interessats de la forma de treballar de cada escola. És realment captivador, durant la nostra experiència a les escoles, veure com l'equip de mestres treballa a la una però en parlar ells avui sobre com funcionen, t'adones encara més com els mestres parlen en plural, és a dir, empatitzen, es comprenen els uns als altres i confien entre ells.
Totes les escoles són interessants d'observar però em crida en especial l'atenció l'escola dels Encants on treballen a partir d'activitats de lliure circulació: els infants escullen a quin espai volen participar. Els mestres tan sols conviden a repartir-se entre un o altre espai en cas de veure molt de rebombori concentrat en un. Això permet una autonomia i autoregulació en els infants que ha de ser molt interesant de treballar.
Tot i així crec que l'actitud dels mestres és molt important i, a l'Eulàlia Bota hi ha una mica de tot. En les sessions que porto a l'escola he conicidit amb mestres que treballen de forma molt lliure amb els alumnes, que permeten la interacció d'aquests entre ells i amb la mestra i que no perden la calma si no fan silenci tota l'estona, cosa que trobo molt interessant. Però pel que he pogut observar i per comentaris de les companyes que m'ha fet sobre altres espais, hi ha mestres més rigides en la seva forma d'educar dins la mateixa escola. Trobo que cadascú és com és i tots tenim els nostres límits però l'important en un mestre és tenir molta paciència i comprendre als alumnes. Tot i així, els infants es trovaràn a diverses mestres ala seva vida i també està bé que vegin de tot, com ala vida mateixa.
De l'intercanvi amb els mestres m'he quedat amb que l'educació té funcions que van més anllà de l'escola. De fet, cada escola està immersa en un context del qual no pot desentendre's. Els mestres poden ajudar a la societat més del que pensem ja que els infants en són refelx i en relació a ells hem d'actuar, pel seu bé, siguin quins siguin les dificultats amb que ens trobem.
La mestra a l'escola dels Encants ens ha explicat que té una autista a l'aual i sembla que ho porta molt bé. És aquelcom que m'interessa molt i estic contenta de tenir l'oportunitat de poder-ho viure d'a prop: aquest estiu treballaré de monitora amb infants amb discapacitats. Estic nerviosa perquè em motiva molt però alhora, em dóna molt de respecte. En tinc moltes ganes!
Hem anat després al Aquàrium. Amb les companyes comentàvem que com seria això d'anar-hi i, la veritat, ha estat una bona experiència. M'ha sorprès com tenen molt ben enfocades les activitats que ofereixen a les escoles, com s'adapten molt bé a les edats i a les necessitats educatives. Tenen de tot: ofereixen l'oportunuitat de dormir al mateix Aquàrium, a la vora els taurons. Tot i que la cosa motiva, quina por!
Ens ha encantat la benvinguda que ens han fet la doctora Pandora i el Tauró i tota l'explicació dels peixos i distribució de l'Aquàrium.
La veritat és la tercera vegada que hi anava però mai ho havia entès i gaudit tant com avui.
Llàstima que la majoria d'espais que els paixos comparteixen son un pel justos. Les estrelles de mar estaven amuntegades. Crec que les dimensions no es corresponen, en general amb l'espai que els animals requereixen per a viure satisfactòriament.

El llenguatge i els estats d'ànim

Avui ens ha tocat exposar a la Núria i a mi. A partir del fragment de Nens de vidre exposat i les activitats proposades hem volgut expressar la importància del llenguatge. És per això que quan siguem mestres l'hem de tenir molt en compte. Tenim el deure d'utilitzar-lo per a transmetre missatges positius als infants. La gent ha participat amb ganes: les notes inicials d'autoavaluació de l'estat d'ànim personal eren, en general, bones però després del trencament de missatges negatius i la dedicació posterior de positius a les companyes, s'ha creat un notable ambient de "bon rotllo" a l'aula. Els llegir els últims missatges en veu alta la gent ha començat a somriure i s'ha creat una energia molt bona. Cal que comprenguem quina força té la positivitat del llenguatge a l'aula per a crear un ambient afectiu-relacional adequat per a les relacions i l'aprenentatge l'aula. Part de la feina que tenim en crear aquest bon ambient a l'aula es basa en facilitar la participacio i expressió de sentiments a l'aula, en crear un ambient d'expressió lliure i fomentar la comprensió eradicant els prejudicis o les represions.

A continuació ha exposat el grup de l'Alexia i la Cristina. Ha estat molt interessant. Primer ha estat divertit dibuixar una casa. Després he estat interessant veure com a partir del dibuix es poden interpretar moltes coses de la forma de ser de qui ha dibuixat o de l'estat d'ànim amb que es troba. Com es va comentar a l'aula, no ens hem de prendre les intepretacions psicològiques de la personalitat a partir de les definicions ja establertes. Aquestes ens poden guiar una mica però crec que més aviat els dibuixos ens poden indicar com es troben els infants. Hem de tenir en compte que dibuixant els infants expressen molt. Dibuixar és un llenguatge de transmissió de sensacions i estat d'ànims i així ens ho hem de prendre quan siguem mestres. Podem detectar així anomalíes en els infants en casos com el del protagonista de Nens de vidre, qui escull sempre el color negre per dibuixar, cosa que pot donar senyals de necessitat d'atenció, de pors o de desitjos d'ocultar pensaments secrets, com ens van transmetre les companyes a la seva exposició.
Però hem de ser molt conscients que no podem etiquetar als alumnes pel que fan o hagin pogut fer. Cal anar-los coneixent sense estigmatitzar i donar-los sempre la oportunitat de ser lliurement, indicant-los els límits bàsics de convivència però sense jutjar-los.
Així, i lligant-ho amb la importància d'usar el llenguatge en postiu, és molt important interessar-nos, aprovar i elogiar les feines que els alumnes elaboren. No cal sempre estar meravellats pels treballs dels alumnes però està bé comentar-los en positiu.
Hem acabat també de preparar el power a l'intercanvi que farem demà amb les mestres. Hem pogut posar en comú les coses que ens van sorprendre, quins dubtes tenim i què proposem. Està clar que a l'aula es pot treballar conjuntament de forma molt amena ja que som molt poques a la classe i això facilita tant la participació de tothom com l'acord mútu.

Primera cotutoria a l'aula

Hem fet cotutoria amb la nostra companya corresponent. La Paqui m'ha explicat la seva experiència a l'escola Rosa dels Vents, on vaig estar jo amb l'assignatura Sistemes Educatius del semestre passat. He pogut recordar coses a partir d'allò que m'ha explicat i d'allò que li ha sorprès, com per exemple els quadres que tenen per tota l'escola decorant les parets o bé els quadres de famosos a partir dels quals els alumnes dibuixen els seus que omplen també les parets de l'escola. Jo li he explicat que a l'escola Eulàlia Bota m'ha agaradat les activitats que els infants realitzen que també tenen penjades a les parets del centre relacionades amb l'estació amb que ens trobem o bé fotografies dels infants en plena activitat.
A la Paqui li ha agradat molt el tracte amb els mestres. A la Rosa dels Vents fan una acollida als estudiants de la universitat molt agradable, molt personalitzada i que es veu molt reforçada pel fet que tan sols hi van tres estudiants a participar-hi cada vegada. A l'Eulàlia Bota jo penso que tot i que som moltes (unes 16 cada dimarts), el tracte és també molt bò, et dónen oportunitat a escollir l'espei en què vols participar i a més, sóm nosaltres qui anem a buscar els infants que fan els espais a les aules. Després, a l'aula, som màxim dues estudiants (jo estic sola amb la mestra al taller d'anglès). Penso que totes les mestres amb qui m'he trobat han estat molt properes i obertes a tot.

Hem parlat també de les meteodologies educatives diverses: a la Rosa dels Vents, la tutora dels alumnes de P5 pauta molt als alumnes i els exigeix les normes de forma bastant rígida. A l'Eulàlia Bota però, les mestres deixen froça llibertat als infants i treballen més les normes a partir de la motivació o la experimentació. Són, simplement formes de treballar diferents. Jo prefereixo la meteodologia educativa de les mestres que he observat a l'Eulàlia Bota. Tot i així, entenc que cada mestra treballa diferent i és bo que els infants puguin viure una i altra.
Per altra banda, ens hem explicat allò que hem anat treballant a les classes de l'assignatura i hem comprovat que coincideixen prou, tot i que en els casos que hem tingut mestres diferents hi ha hagut formes d'enfocar l'activitat de manera diferent. D'aquesta manera hem pogut comprovar altra vegada com cada mestra treballa diferent i la nostar posta en comú d'allò que hem treballat ha permès qaue ens adonem com es pot enfocar una mateixa activitat de formes diverses.

Sortides escolars

Les companyes han fet la seva exposició sobre el fragment de Nens de vidre que ens ha portat a una reflexió sobre les espais a l'aula. Com ha de ser l'aula per que s'adapti bé a les necessitats educatives: espaiosa; ben il·luminada de llum exterior; decorada amb colors, números, elements relacionats amb l'estació de l'any per facilitar l'aprenentatge; activitats que hagin realitzat els mateixos infants per a potenciar l'autoestima i/o autoconcepte dels infants. A l'Eulàlia Bota, les aules estàn ben adaptades ja que disposen de grans finestres per on entra molta llum exterior, les parets estan decorades amb numeros, lletres, paraules que indiquen els mesos, les estacions de l'any, dibuixos relacionats amb el clima que fa. Les amteixes portes de les aules estàn decorades amb un mural col·lectiu de l'animal amb que la classe s'identifica.

A continuació, la Patricia ens ha parlat de tot allò que és important quan fem una sortida escolar. Ens ha fet pensar en tot allò que cal tenir en compte en els moment d'abans (objectius, destinataris, durada, trajecte, transport, àpats, què cal que sapiguem com a mestres), durant (seguretat, normes, activitats, organització, recursos) i després (com ha anat?, què en traiem?, què hem après?, que podriem millorar?) de la sortida. Ens ha proposat de preparar-ne una a nosaltres. Ho hem fet en grups de tres.
El meu grup ha fet una sortida a la muntanya amb alumnes de P5. Hem tingut en compte que cal una preparació prèvia dels mestres a coneixements botànics sobre la zona que anem a visitar. Abans de la sortida farem unes sessions prèvies a l'aula de preparació a allò quie animre a veure: proposarem als infants que dibuixin en un mural entre tots de com s'imaginen la muntanya.
Durant la sortida elaborarem activitats de parar atenció a la natura a partir dels cinc sentits. Per exemple: fem silenci i escoltem la natura, que heu sentit?
Anirem recollint fulles o material que trobem al terra del camí: fulles caigudes, branquetes, pedretes per a completar el mural que hem iniciat a l'aula.
Per acabar, abans de tornar a la ciutat, farem una reflexió de tot allò que hem pogut anar observant a la natura, relacionant i contrastant amb les característiques de la ciutat on vivim.
Després, el dia següent a la sortida, a l'aula, acabem el mural de la muntanya que vam començar dibuixant o omplint-lo amb els elements que vam recollir de la muntanya. A continuació farem una valoració conjunta amb els infants avaluant si els ha agradat l'activitat de la sortida, que han après i quines sortides els agradaria fer.

Hem exposat les propostes de sortides que han fet les companyes: a museus, teatre, runes, aquàrium, entre d'altres. la Patricia ens ha comentat que habitualment als indrets on anem a fer sortides disposen ja de propostes d'activitats ja preparedes amb què podem comptar. Això m'ha fet pensar en la sortida al fòrum que farem la setmana que ve: com estrà l'activitat enfocada.
M'he adonat com en preparar una sortida a l'escola cal pensar en tot: des de la forma de transport fins a les etiquetes que cada infant a de portar amb el nom, telèfon i adreça de l'escola o la mateixa farmaciola. No ens podem oblidar de res de res!

Bon dia! La neu va desfent-se

Avui he anat a l'escola. Fa poc que he canviat de pis i no tinc encara internet a casa, així que ha estat a l'Eulàlia Bota on m'han informat que les classes de la universitat s'havien anulat. Tot i així, m'han ofert de quedar-me i entrar a la classe que preferís. Ha estat genial! Jo ja anava amb la càmara, emocionada de la nevada encara i és que les muntanyes que envolten el paisatge de l'Eulàlia Bota estaven encara blanques! He pogut fer fotografies al pati, la pista del qual estava gelada i encara quedava neu que anava desfent-se. Els infants però, tenien prohibit sortir-hi per perill de ventades, han dit les mestres.

He entrat doncs a una aula de P4. Estaven els infants escampats en diferents espais: alguns a l'ordinador, altres jugant amb joguines, altres ajudant a la mestra a tallar trossos de paper de xarol de colors per a l'activitat de plàstica a realitzar. Abans de començar l'activitat, la mestra ha cridat tots els alumnes perquè s'asseguessin a terra en rotllana per a fer la'collida del dia. La mestra ha explicat que avui no es farien els tallers, com cada dimarts es feia, i els alumnes han pogut deduir que això passava perquè les noies de la universitat no havien pogut venir a causa que ahir va nevar i era molt dificil moure's d'un lloc a l'altre. Tot i així, avui tenien visita: tots m'ha dit: bon dia! M'he presentat i ells també.

La mestra ha proposat doncs comptar quants érem a classe. Ha sortit en Biel, qui ha escollit d'ajudant en Joan per passar llista. Han anat identificant les cartolines amb els noms escrits de cadascú. A en Biel però li costa, parla molt fliuxat, quasi que no se'l sent i en Joan l'ajuda a anar dient els noms. A continuació, identifiquen el temps que fa. Canvien el cartellet de "plou" d'ahir pel de "sol" que fa avui.

L'activitat de plàstica ha anat molt bé. La mestra els ha mostrat un quadre de Matisse i els ha explicat que, inspirant-se en l'obra del pintor, ells retallarien trossets de colors i repassarien un cargol que tenien dibuixat en un full. La mestra ha proposat: "vaig a posar música de piano" i així ho ha fet. La música acompanyava molt l'activitat ja que facilitava la relaxació i concentració dels infants. Tots han anat retallant amb tisores, alguns a mà, els trossos de paper en trossets més petits i els han ant enganxant. A en Biel li costa retallar i la mestra l'ha estat ajudant. En un altre moment que la mestra estava atenet a altres alumnes, he anat jo a ajudar-lo i he pogut observar les dificultats que té. M'he quedat amb ganes de preguntar-li a la mestra sobre en Biel però no he trobat el moment, ja que durant tota la classe no he tingut més temps que d'anar atenent i ajudant als alumnes. M'ha passat l'estona volant i m'he adonat com una mestra sola amb prou feina pot portar tants infants a l'aula. La mestra ja coneix els alumnes i actua en correspondència a les necessitats de cadascú, però, tot i així, calen ulls a l'esquena, vaja: una atenció màxima en tot moment per porta-ho tot bé.

Materials curriculars

Hem fet classe amb alumnes de l'assignatura optativa de materials curriculars de Pedagogia. Així, hem fet grups a l'aula on les alumnes de pedagogia havien de reflexionar sobre els materials curriculars amb què havíem treballat a les escoles on anem dimarts a participar. Hem reflexionat aleshores sobre els materials curriculars, com poden ser útils per a l'aprenentatge dels petits i sobre com aquests poden ser innovadors de forma que motivin als alumnes a aprendre.

Hem entès que sempre que es dissenya un material curricular cal tenir present l'usuari a qui va destinat. Si el material va a parar als petits, cal que sigui suggerent, que pugui facilitar la seva creativitat i imaginació, que els ajudi a treure alguna cosa, a expressar-se. Al cap i a la fi, els materials han de facilitar a l'infant el coneixement que poc a poc van adquirint.





És així com posar en comú experiència i reflexions ens ha permès adonar-nos de com són d'importants i com hem d'observar-los per a poder millorar els materials amb què anem treballant durant la nostra experiència a les escoles. Per exemple, en el taller d'anglès que vaig explicar com a experiència, em van sorprendre tots els racons que hi havia: les disfresses, que podia ser una botiga de roba, la botiga de menjar, el restaurant, el metge i en cadascún d'ells hi havia ingredients de tot tipus, tal i com si fos una "petita ciutat", cosa que ajuda tant a experimentar el joc que veuen dels grans com a fer girar la imaginació entorn aquest fent-ne diferents usos de cada racó, com treballar les llengües a partir de la interacció entorn al joc.

Entenc doncs que els materials molt complerts ajuden a l'aprenentge de l'infant però també els més senzills com poden ser els trossos de fusta amb què els infants de l'espai de construcció de l'escola Eulàlia Bota experimenten, poden ajudar a la imaginació i creativitat molt enriquidora per al desenvolupament cognitiu dels infants.

Finalment, la Patricia ens ha proposat de crear un material de benvinguda en grup per a un primer dia d'escola de P3. El meu grup hem proposat que els infants vagin arribant a l'escola acompanyats dels pares cap a les 9h del matí i es vagin trobant al pati, saludin a la /les mestres i es vagin coneixent, creant un ambient familiar així com si haguessin anat al parc a jugar. Que els pares es quedin a l'escola una estona i després que vagin marxant poc a poc tot explicant-los que van a treballar i que tornaran a recollir-los. Es fan jocs de coneixença al pati i després cada grup va a conèixer al seva aula on es farà algún joc de presentació més i ja vindran els pares acollir als infants.

Entre totes hem reflexionat de com ha de ser una benvinguda molt personalitzada per la mestra. És important que la mestra dediqui força atenció a cada infant per a que se senti ben acollit i segur. S'ha parlat també de com les escoles estableixen períodes d'adaptació en que els infants només van a l'escola durant els matins o bé els pares es queden a l'escola durant la primera setmana per a que els infants hi vagin habituant-se poc a poc.

Primera experiència a l'espai d'anglès

A l'Eulàlia Bota, no només ha faltat la mestra d'anglès sinó també el substitut que havia de venir. Els ha tocat fer el taller d'anglès al grup dels verd clar, els mateixos amb qui vaig fer el taller de l'hort la setmana passada. ha estat bé perquè ja em recordaven de la setmana passada. Finalment, rere veure que no vindria cap mestre d'anglès a fer el taller, una de les mestres ha decidit portar el taller. El taller es fa a la ludoteca, on hi ha diversos racons per a jugar: el restaurant, la botiga, el metge, la perruqueria i les disfresses.
La mestra ha introduït als infants el funcionament dels espais de joc i les normes bàsiques: que tot és de tots i s'ha de compartir, que no s'han d'empaitar o molestar als demés. Els infants han preguntat si podrien jugar a allò que vulguessin i la mestra els ha dit que sí. Jo doncs m 'ha posat a jugar amb alguns d'ells mentre els anava dient les paraules d'allò amb què jugàvem en anglès. Poc a poc he començat a parlar en anglès, cosa que els ha agradat i, en veure que algún d'ells semblava no entendre'm i li repetia la paraula en català, aleshores ell s'extranyava: "has dit taronja!".

He entès doncs com ens podem entendre sense problemes. Parlant en anglès ells m'entenien, no perquè sabessin la llengua que jo els parlava sinó perquè els petits capten molt més que el llenguatge, comprenen molt més que els adults més enllà de les paraules. Així, per a ells potser és molt més important l'entonació amb que un parla no bé els gestos que no pas el que es diu. He pogut, per tant, comprendre com els motiva escoltar-me en anglès; per una banda perquè és un nou llenguatge amb què aprenen noves paraules (m'anaven preguntatnt: i això, com es diu en anglès?) i perquè és diferent a lo quotidià (recordant la primera classe de l'assignatura a l'aula de la facultat: trenca amb la rutina). Per l'altra banda, els motiva enormement jugar als diferents racons de la ludoteca i, és alhora una froma lúdica d'aprendre l'anglès, si el mestre que interactua amb ells mentre juga els hi parla.
Considero però que ha faltat un moment de reflexió final de l'activitat dels infants sobre els espais en què han anat participant i sobre allò que han anat fent per avaluar l'activitat ni l'aprenentaytge que s'ha fet en aquesta. Crec que són molt important espais de valoració final en les activitats elaborades ja que ajuden a l'aprenentatge i a la consciència dels infants sobre aquest.