Totes les escoles són interessants d'observar però em crida en especial l'atenció l'escola dels Encants on treballen a partir d'activitats de lliure circulació: els infants escullen a quin espai volen participar. Els mestres tan sols conviden a repartir-se entre un o altre espai en cas de veure molt de rebombori concentrat en un. Això permet una autonomia i autoregulació en els infants que ha de ser molt interesant de treballar.
Tot i així crec que l'actitud dels mestres és molt important i, a l'Eulàlia Bota hi ha una mica de tot. En les sessions que porto a l'escola he conicidit amb mestres que treballen de forma molt lliure amb els alumnes, que permeten la interacció d'aquests entre ells i amb la mestra i que no perden la calma si no fan silenci tota l'estona, cosa que trobo molt interessant. Però pel que he pogut observar i per comentaris de les companyes que m'ha fet sobre altres espais, hi ha mestres més rigides en la seva forma d'educar dins la mateixa escola. Trobo que cadascú és com és i tots tenim els nostres límits però l'important en un mestre és tenir molta paciència i comprendre als alumnes. Tot i així, els infants es trovaràn a diverses mestres ala seva vida i també està bé que vegin de tot, com ala vida mateixa.
De l'intercanvi amb els mestres m'he quedat amb que l'educació té funcions que van més anllà de l'escola. De fet, cada escola està immersa en un context del qual no pot desentendre's. Els mestres poden ajudar a la societat més del que pensem ja que els infants en són refelx i en relació a ells hem d'actuar, pel seu bé, siguin quins siguin les dificultats amb que ens trobem.
La mestra a l'escola dels Encants ens ha explicat que té una autista a l'aual i sembla que ho porta molt bé. És aquelcom que m'interessa molt i estic contenta de tenir l'oportunitat de poder-ho viure d'a prop: aquest estiu treballaré de monitora amb infants amb discapacitats. Estic nerviosa perquè em motiva molt però alhora, em dóna molt de respecte. En tinc moltes ganes!
Hem anat després al Aquàrium. Amb les companyes comentàvem que com seria això d'anar-hi
Ens ha encantat la benvinguda que ens han fet la doctora Pandora i el Tauró i tota l'explicació dels peixos i distribució de l'Aquàrium.
La veritat és la tercera vegada que hi anava però mai ho havia entès i gaudit tant com avui.
Llàstima que la majoria d'espais que els paixos comparteixen son un pel justos. Les estrelles de mar estaven amuntegades. Crec que les dimensions no es corresponen, en general amb l'espai que els animals requereixen per a viure satisfactòriament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada