El llenguatge i els estats d'ànim

Avui ens ha tocat exposar a la Núria i a mi. A partir del fragment de Nens de vidre exposat i les activitats proposades hem volgut expressar la importància del llenguatge. És per això que quan siguem mestres l'hem de tenir molt en compte. Tenim el deure d'utilitzar-lo per a transmetre missatges positius als infants. La gent ha participat amb ganes: les notes inicials d'autoavaluació de l'estat d'ànim personal eren, en general, bones però després del trencament de missatges negatius i la dedicació posterior de positius a les companyes, s'ha creat un notable ambient de "bon rotllo" a l'aula. Els llegir els últims missatges en veu alta la gent ha començat a somriure i s'ha creat una energia molt bona. Cal que comprenguem quina força té la positivitat del llenguatge a l'aula per a crear un ambient afectiu-relacional adequat per a les relacions i l'aprenentatge l'aula. Part de la feina que tenim en crear aquest bon ambient a l'aula es basa en facilitar la participacio i expressió de sentiments a l'aula, en crear un ambient d'expressió lliure i fomentar la comprensió eradicant els prejudicis o les represions.

A continuació ha exposat el grup de l'Alexia i la Cristina. Ha estat molt interessant. Primer ha estat divertit dibuixar una casa. Després he estat interessant veure com a partir del dibuix es poden interpretar moltes coses de la forma de ser de qui ha dibuixat o de l'estat d'ànim amb que es troba. Com es va comentar a l'aula, no ens hem de prendre les intepretacions psicològiques de la personalitat a partir de les definicions ja establertes. Aquestes ens poden guiar una mica però crec que més aviat els dibuixos ens poden indicar com es troben els infants. Hem de tenir en compte que dibuixant els infants expressen molt. Dibuixar és un llenguatge de transmissió de sensacions i estat d'ànims i així ens ho hem de prendre quan siguem mestres. Podem detectar així anomalíes en els infants en casos com el del protagonista de Nens de vidre, qui escull sempre el color negre per dibuixar, cosa que pot donar senyals de necessitat d'atenció, de pors o de desitjos d'ocultar pensaments secrets, com ens van transmetre les companyes a la seva exposició.
Però hem de ser molt conscients que no podem etiquetar als alumnes pel que fan o hagin pogut fer. Cal anar-los coneixent sense estigmatitzar i donar-los sempre la oportunitat de ser lliurement, indicant-los els límits bàsics de convivència però sense jutjar-los.
Així, i lligant-ho amb la importància d'usar el llenguatge en postiu, és molt important interessar-nos, aprovar i elogiar les feines que els alumnes elaboren. No cal sempre estar meravellats pels treballs dels alumnes però està bé comentar-los en positiu.
Hem acabat també de preparar el power a l'intercanvi que farem demà amb les mestres. Hem pogut posar en comú les coses que ens van sorprendre, quins dubtes tenim i què proposem. Està clar que a l'aula es pot treballar conjuntament de forma molt amena ja que som molt poques a la classe i això facilita tant la participació de tothom com l'acord mútu.