Experimentant a partir del tacte, el joc o el teatre

Les companyes: la Raquel i la Tamara, han fet avui la seva exposició. Ha estat molt experimental i divertida. En palapar amb el tacte sense poder veure que tocava ha permés adonar-nos com estem molt condicionats pel visual. Tot ens entra pels ulls abans de per cap altre sentit, i en tenim 4 que no els fem servir ben poquet. Sobretot el tacte, el tenim prou oblidat. el tacte permet el contacte que possibilita un coneixement més proper. Jugar a Un, dos tres, pica-paret ha sigut molt divertit. Ens ha permés recordar i tornar a fer com quan erem petites. Sembla increïble com passa el temps i, en fer-nos grans anem oblidant aquelles coses divertides amb què ens ho passavem tan bé. Avui hem pogut comprovar com aquelles coses també ens diverteixen ara, en ser grans, i que va molt bé jugar per a poder-nos entendre en totes les nosatres alhora que als infants. D'alguna manera, podem entendre als petits posant-nos al seu lloc i recordant com erem. Jugar forma part de la nostra feina educativa amb els petits. Hem de permetre'ns jugar com ho feiem però ara amb la capacitat de tenir la conciencia ben clara d'allò que pretenem aconseguir mitjançant el joc: divertir-nos, descarregar, relacionar-nos, fer exercici, etc.
A continuació hem anat participar a les jornades de Teatre Formatiu que s'estan duent a terme a la universitat. M'ha sorprès la iniciativa i ganes d'experimentar que en Ricard Soler i Mallol ens ha transmès. Ens ha fet veure com el teatre pot anar més enllà d'allò que considerem convencionalment. Per a la companyia que treballa, Okené, els teatre es conforma dins la creativitat i innovació. Amb una forma de treballar col·lectiva, en colaboració i de forma equitativa, experimenta tant en les idees escenogràiques com en la música, els materials que fan servir, els medis: titelles, circ, espais. Totes les idees que ens ha aportat en Ricard són molt adaptables als infants. Amb ells podem experimentar la posta en escena de diverses formes: ombres xines, titelles o putxinelis fets manualment o històries que les mateixos infants s'inventin. Com aquests actors i creadors hem de permetre'ns la possibilitat d'experimentar i, com a mestres, fomentar-la entre els infants.
M'ha cridat l'atenció una obra que estaria bé d'anar a veure, L'amant, una lectura dramatitzada que refelxiona sobre al identitat: què és el que et fa ser/ sentir estar en parella. Trobo molt interessant sobretot el fet que els actors llegeixen els seus papers i ells amteixos decideixen quan recórrer a la lectura, quan forçar la situació amb el paper preparat o quan no. Això em fa pensar en la planificació que els mestres hem de tenir preparada per a les nostres classes i en la capacitat que hi tenim nosaltres d'improvitzar segons la situació que en dona, segons l'estat d'ànim, el volum d'alumnes que tinguem o les mancances que ens trobem que els infants tenen en un moment donat.
Una altra aspecte interessant a tenir en compte de la companyia de teatre Okené és la forma de treballar en col·lectivitat. Quan fem de mestres treballar conjuntament amb altres mestres formarà part del nostre dia a dia però, a més, entre els inafants cal que plantegem dinàmiques d'equip, ja que així facilitarem la interacció i, per tant, l'aprentatge i l'auotestima dels infants.