Experiències de primer dia

Avui s'ha espatllat el metro i he arribat bastant tard a classe. Quan he arribat hi havia música relaxant a l'aula i tothom escrivint. M'ha impressionat i alhora m'ha sorprès, aquella música m'ha tranquil·litzat i situat. A l'aula, tothom estava escribint sobre el seu primer dia d'escola. He tingut poc temps per a explicar el meu primer dia d'institut: un nou lloc ple de coses per a descobrir però he reflectit la sensació prou clarament perquè m'ha impressionat la companya que l'ha explicat: ho ha expressat tal i com ho vaig sentir.
Així entre les companyes ens hem anat explicant aquell primer dia que ens va impactar i hem anat entenent entre totes com els primers dies imapcten i com, als infants tan petits amb qui treballarem, encara més. Hem parlat de com és convenient conèixer els espais abans del primer dia tot fent una petit passeig per aquests.

Els primers dies surten les pors, a tot allò desconegut i és per això que cal que cuidem molt l'acollida dels infants a l'escola i a la pròpia aula. Per a facilitar-nos una bona acollida i fer-nos sentir confortables, la professora ha començat la classe tot fent seure a les companyes on els agradés més. Jo encara no hi era i quan he arribat, m'he assegut on quedava lliure, tot i que m'hi he sentit molt còmode. La música és també motiu de bona acollida, relaxa, ambienta i situa.

També la música estimula ja que ajuda a fer sentir coses relacionades. Si és relaxant possibilita imaginar espais agradables on aquesta sensació es pot donar: el mar, el cel, un prat, el vol dels ocells. L'Anna ens ha explicat com la música activa l'hemisferi dret del nostre cervell, cosa que facilita la intel·ligència, fet que es produeix quan s'utilitzen els dos hemisferis a l'hora. També la música permet centrar-se i no distrure's d'altres sorolls.

M'he perdut també com les companyes han explicat l'acollida a l'escola de dimarts passat. A l'Eulàlia Bota ens van acollir molt bé, ens van deixar escollir el taller que voliem fer i ens van indicar molt bé on èren les aules i els infants que haviem d'anar a recollir cadascuna de nosltres per a fer els tallers.

Primera experiència a l'escola: l'Hort

Avui he anat a l'escola Eulàlia Bota. Ens han explicat com els dimarts al matí fan els espais: construccions, hort, anglès, plàstica, experimentació i jocs populars. Els grups d'infats que participen als espais estan definits per colors. A cada color estan agrupats infants de P3, P4 i P5. Això m'ha fet reflexionar sobre la importància dels colors per als petits, que és un refernt molt clar per a determinar la pertineça a un grup determinat, com es dóna en aquest cas. Ens han deixat escollir a quin taller volem participar. Jo he participat avui a l'espai de l'hort. Les que que ens tocava l'hort hem anat primer a buscar el grup dels infants de color verd clar a qui els tocava l'hort a les classes de P3, P4 i P5.
Els infants estaven molt il·lusionats per anar a l'hort, sobretot els de P5. He estat molt bé. Hem plantat flors: caputxines i hem trasplantat tulipes. En arribar, la Laura, la mestra que porta l'hort, els a fet una presentació als infants de l'espai ja que no hi havien estat encara: ens ha mostrat la maduixera, cols, enciams i un ametller. Ens ha agradat molt.

A continuació la mestra ens ha explicat que plantaríem llavors que, en fer-se grans, es faran flors. Hem posat terra als testos, hem plantat les llavors i hem regat.
Trobo molt positiu que els infants de diferents edats tinguin un espai comú com són els racons. Tot i així, amb el grup que avui hem fet l'hort no hi havia gaire intercanvi entre grans i petits, contràriament és marcaven molt les diferències i els més grans i decidits aprofitaven per colar-se a les files que es feien per agafar la terra que necessitaven posar als testos amb les pales. M'ha agradat l'actitud de calma de la mestra, que no s'alterava en veure com no mantenien un ordre per fer la fila sinó que deixava fer i intervenia només de forma essencial. Així, en veure que era bastant emprenyador estar tots agafant alhora terra amb les pales ja que s'empentaven entre ells, algun dels infants ha dit: "fem una fila". Fantàstic!, he pensat: ells mateixos se n'han adonat! I la mestra ha dit: "Bona idea: Fem una fila!" Han provat de fer la fila però ha durat ben poc i altre vegada, tots esverats empentant-se. Ha estat aleshores quan un altre infant ha dit: "Per què no fem una fila?". -"Això mateix", ha dit la mestra.

Aquesta segona vegada, la fila ha tingut més èxit i jo he tractat d'anar dient: ara li toca a la Berta, quan algun espavilat es colava, i ara li toca al Sergi, per ajudar. Crec que cal molta, molta paciència però val la pena mantenir la calma perquè penso que és important que els infants s'adonin per ells mateixos de quines coses són essencials per a la convivència, com ara el respecte mutu. Cal que puguin aprendre això i moltes altres coses per ells mateixos. Si els adults marquen massa no tenen l'oportunitat d'adonar-se de la necessitat d'allò que els hi han imposat i no poden veure-hi clar el per què.

Finalment, en acabar de posar la terra, plantar les llavors o trasplantar les plantes, hem regat els testos. Després de recollir hem entrat a l'escola i m'ha semblat molt bona idea la d'acabar el taller amb els infants dibuixant les flors que sortiran de les llavors que hem sembrat. Han quedat unes flors sorprenents: molt originals i de molts colors.

Ens coneixem una mica més i fem grups per anar a les escoles i de cotutoria

L'activitat dinàmica d'avui també m'ha agradat molt i també me la guardo com a recurs. Havíem de dibuixar en una petita cartolina, per una banda el nostre nom i cognoms:

Per l'altra, les nostres expectatives de l'assignatura: jo espero molt d'aquest assignatura ja que és de les més pràctiques i directament relacionades amb el nostre futur com a mestres. Trobo que és molt important aquesta participació a les escoles que se'ns permet. Crec que és molt enriquidor poder gaudir d'un intercanvi progressiu entre l'escola en que participem i la reflexió que en fem posteriorment amb possibilitat de compartir-la a l'aula universitària, tant amb les companyes com amb professionals de l'educació: així he dibuixat un camí entre la escola i la universitat el qual les futures mestres anem enriquint-nos.

Fer aquesta activitat dinàmica a l'aula en què havíem de presentar a la companya m'ha permès veure que comparteixo expectatives de l'assignatura amb les companyes. Sembla que a totes ens motiva i que n'obtindrem una bona experiència i aprenentatge. També ha estat bona experiència d'expressar-me dibuixant ja que no ho faig gaire sovint. En un primer moment m'he quedat pensant: i ara què dibuixo jo? Si no en sé pas de dibuixar! Però un cop m'hi poso, he acabat finalment satisfeta amb els dibuixos que he fet perquè expressen allò que vull sense importar la qualitat. Al cap i a la fi és això el que compta.

Ja hem fet grups per anar a les escoles, parelles de cotutoria i ja començo dimarts a anar a l'escola Eulàlia Bota. Estic emocionada!

Per cert, he tingut sort i avui s'han incorporat al grup d'adolescents amb què treballo dues noies més! He aprofitat doncs per a posar en pràctica l'activitat dinàmica de coneixença que vam fer el dilluns. Ha anat molt bé, les ha motivat i s'han conegut prou. Gràcies Anna Forés!

Presentació

Hola,

Benvinguts/des al meu bloc.

Aquest és un espai on aniré anotant la meva experiència i reflexió sobre l'assignatura d'Intervenció a l'aula del segon semestre d'Educació Infantil a la UB. Aquesta comprén la participació a l'escola Eulàlia Bota, les classes a l'aula de la universitat amb les companyes i les sessions amb els mestres de les escoles.

Primer contacte a l'aula

Hem començat la classe d'intervenció a l'aula tot fent una activitat dinàmica que ens ha permès conèixen's més entre totes. Jo encara no sabia el nom de moltes de les companyes i, com a mínim, m'ha servit per fer un contacte més proper amb aquelles persones amb qui no en tenia cap. M'ha agradat i cerc que la faré servir per a la feina. Treballo amb noies adolescents amb risc social per les tardes i sempre va bé tenir recursos com aquest.

Hem vist a partir de la reflexió de l'activitat la importància dels espais. La necessitat, jo crec de canviar d'espais en l'àmbit educatiu. Va ve per a tothom però, sobretot amb els infants, cal anar canviant d'espais per, tal com s'ha dit as classe, treballar pel dinamisme, la innovació ja que aquesta ajuda a la motivació. Trobo també que per als infants és necessari un contacte directe quotidià amb l'espai exterior ja que els permet una llibertat de moviment i sensacions que cal fomentar. Per a mi, l'ideal és que aquest espai exterior fos una contacte directe amb la natura. Penso que, com Waldorf i el tipus d'escola que ell inicia, caldrien escoles que estan envoltades de natura, però això és ben difícil a les grans ciutats.

Així, trencar amb la rutina és feina important de l'educació: innovar, crear i fomentar una actitud crítica davant la vida penso que formen part d'aquesta idea. Permetre que els alumnes experimentin, juguin, s'embrutin és part d'aquest aprenentatge que fomenta la creativitat i el coneixement a partir de fer un mateix. Per tant, els estímuls ajuden també a trencar amb la rutina. Crear coses noves i penjar-les a la classe és una activitat comuna a les escoles i trobo que és important ja que és una forma amb què els infants valoren allò que van fent a l'aula. Pot ser això motiu de distracció a l'aula? Potser és per aquesta raó que a les aules dels més grans i adults són soses i avorrides, perquè la gent no es distregui mentre estudia. Però crec que, sobretot a infantil, és interessant guarnir l'aula de coses fetes o portades de casa, ja que formen part d'aquest aprenentatge que es va fent: fulles o castanyes quan és la tardor, per exemple. Així també, els colors per als infants són importants ja que, per una banda donen un to d'alegria (que és així com són ells per naturalesa si no és que han patit o presenciat cap abús o malaltia) i per altra, probablement perquè els fan servir molt per a pintar,com solen fer i això fa que tinguin un simbolisme que per als adults ha perdut importància. Segurament els colors afecten de forma determinant l'actitud dels adults i caldria fer-los servir com moltes d'altres formes que es fan servir per l'educació dels més petits ja que ajudarien positivament però se li dóna molts importància a altres aspectes com els cognitius per sobre dels sensitius.

El resum que avui hem fet a classe m'ha servit una mica de guia per aportar les reflexions que he anat fent. Aquest primer contacte a l'aula m'ha donat una molt bona sensació de l'assignatura. Crec que la gaudiré com les estones que passi a l'escola, com el llibre. Hem escollit amb la meva parella de llegir-nos “Els nens de vidre”.