Hem pogut comprovar com el joc ens ajuda a comprendre'ns més a nosaltres mateixes. La Cristina i la Laia ens han preparat una activitat que ens ha permès experiementar amb les nostres habilitats i límits a través del joc: a partir de la imitació, representant a una de les companyes de classe, per tant, posant-se en el seu lloc; dibuixant-nos a nosaltres mateixes tot fent-nos un autoretrat o bé fent enormes bombolles posant en pràctica les nostres habilitats motrius. L'activitat per tant ens ha proporcionat una visió més clara de les nostres possibilitats alhora que ens ho hem passat bé, hem rigut i compartit. D'aquesta forma hem pogut aprendre i comprendre una mica més de nosaltres mateixes. Com ens ha explicat la Patricia, hem comprovat el joc és un assaig de la vida per mesurar-se a un mateix.
Una de les coses que hem de tenir molt presents quan siguem mestres és que per als infants, els joc és una forma inconsicent i divertida d'aprendre. Així, si ens ho proposem i preparem bé, podem enfocar l'aprenentgatge en forma de joc i així sempre serà molt més agradable i assequible per als infants.
La reflexió de l'exposició sobre els nens de vidre ens ha dut també a pensar en com ens comportem entre noslatres. Si davant en Pau els companys tenen ens actitud de compensió, per a en Pau és més fàcil tractar de desenvolupar les seves capacitats però si el predetereminen com a company conflictiu li serà molt més dificultós l'aprenentatge ja que ell mateix actuarà tal i com l'estant etiquetant. Com a mestres que serem hem de tractar d'evitar estigmatitzar per facilitar i no deixar de donar oportunitats diverses als alumnes tot i les dificultats que alguns pugin tenir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada