A l'exposició sobre Nens de vidre d'avui, l'Alibe i la Mireia ens han tret un tema ben interessant: les pors. Cadascú ha exposat allò que no li agrada o que l'angoixa. És aquest el primer pas que hem de fer per poder superar les nostres pors. Primer identificar, reconèixer i tenir consciència d'allò que ens fa estar neguitoses per poder afrontar i superar posteriorment l'angoixa. És tot un procés i entenc que cal fer-lo poc a poc. Considero convenient anar assolint petits reptes dia a dia i, mentrestant, anar pensant en opcions alternatives que ens fan sentir bé com les que les companyes hem anat expressant per a no provocar-nos ansietat i neguit: anar a la platja a relaxar-se, a la muntanya a passejar, parlar amb els amics, entre d'altres. D'altra banda, si evitem plantar cara a les nostres pors i els girem la cara, sempre les tindrem a sobre, mai les superarem i a més, ens faran sentir insegurs i dèbils cosa que farà minvar considerablement la nostra autoestima.
Els infants són molt sensibles a les pors i les mestres cal que els ajudem a anar-les superant. Cal fomentar la verbalització d'aquetes per a facilitar que ells mateixos en vagin sent conscients. És necessari fer un seguiment personalitzat de les pors per part de les mestres però també cal una implicació important de les families per a la seva superació. És important anar potenciant alhora l'autoestima dels infants que serà un punt clau per a anar afrontant les pors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada